13.1.13

Victus

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Je Veux [Zaz]
Cel·luloide fresc: Black Mirror, Luces Rojas, Homeland 1x01
Partides analògiques: Tzolkin, Taluva, Vanuatu, Um Krone und Kragen, De mudanzas, King of Tokyo, Pandemic, Hanabi, Time's Up, Alta Tension, Tichu.
Cojón de sastre: Lagrange

T'has despertat a mitja nit ja reposat i, clar, t'has forçat a seguir dormint. Al cap d'una estona de duració indeterminable t'has tornat a desvetllar. Encara serà matinada i ja et sents completament despert però saps que arribat el matí desitjaràs haver aprofitat les hores de descans i llavors dorms de nou, lleugerament. Una tercera vegada et despertes i una tercera vegada és nit closa, t'ho diuen les escletxes de la veneciana, negres com pupil·les a uns ulls que no pots tancar. Tens gana i aquesta volta es fa encara més difícil adormir-se novament.

Et despertes una quarta vegada durant la llarga nit. Mires l'hora. El món fora ja deu haver-se assabentat. Són les 15:38 i hui no ha eixit el sol. Es coneix.


Un dia no ix el sol. Eixa era la premissa rediela. Hem estat en Gruyéres, on el castell guapet i hem visitat també el museu Giger i en acabant s'hem papat una fondue. Això és salut. De bon any ens posarem. Bon any a vous. El propòsit d'este any és deixar de escriure salut i menjar en acabar los posts.