14.9.12

Descriure un tresor, onze

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Obri la llauna [Aspencat]
Cel·luloide fresc: Subnormalizante
Cojón de sastre: Chejov



Caminaves freturosa per la Llotja de Mercaders direcció plaça del Dr. Collado un d'eixos migdies tòrrids que tan bé descriuen els bons escriptors quan una parella en contra, turistes d'alguna reserva pell-roja, te preguntaren per Santa Catalina [serà que buscaven or, xata]. El que vull contar és que se t'aproparen, quasi sense veure't, pegant-li voltes al seu mapa de referència i te preguntaren per la famosa torre allargant-te el plànol per tal de facilitar-te la guia. Allà, davant de tu, pesant a la mà perquè l'han emmarcada en vidre gros sabedors del seu valor, una litografia planimètrica de la ciutat, segle XVIII, que et mostra davant els ulls molt probablement [són més antics, no?] el lloc on et trobes i el destí que et demanen i que hauries de localitzar fàcilment si no fóra perquè estàs ocupat decidint si la parella que tens davant representa el màxim exponent del desfàs tecnològic, un deus ex machina que, clar, no entens encara o una candid camera que no tardarà massa en esclatar-te a les mans.

Descriure un tresor, o la seua trobada.


T'han mostrat una litografia, aèria de la ciutat. Aèria!! Res de isometria, açò és real! Alucine vecine! Ale sanguangos. Salut i fondue, que en dos setmanes se pirem a Genf!