24.6.12

Tarragona, primus inter pares

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: iCat FM
Cel·luloide fresc: Sleeping Beauty, Chronicle
Partides analògiques: Puerto Rico
Cojón de sastre: Mamadeta



Este és un viatge a través del camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre en busca de nostra flor de lotus. Ací biaix, unes fotografies que ens serviran de record. Les coses no capturades es perdran en el temps però, què és la vida si no resumir?

DSC_0079

Monestir de Poblet, que és on està soterrat En Jaume I de Montpelhièr, rei dels valencians i probablement un matamoros de categoria, però això les cròniques no ho diran. La foto què? Cuca, no? Soy un emo. Disclaimer: no postproduction en cap foto.

DSC_0081

Foto d'un nosequè-edre truncat que vaig fer ja pensant en posar-la ací i dir alguna cosa de Borges i un conte fictici que inclou només una tirada del seu Ficcions. Però res. Al monestir cistercenc dalt introduït, a una de les columnes que suportaven el pes d'en Chaumet, un volum tallat en la pedra. Un píxel.

DSC_0090

Les torres dels Serrans de València de l'Horta i davant d'elles, en una composició chapeau, la Creu de la Conca de Pinedo. A vore qui diu que els delineants chaumetistes no eren eficients: un plànol, vint còpies. I recordeu, Sant Vicent és festa de creus cap endins.

DSC_0098

Ja a la ciutat de Tarragona després d'haver visitat també Montblanc. El guia [agafeu la guia de l'empresa Argos, anàvem a soles i era interesantíssim, el cremàrem a preguntes i encara en seguim tenint] era de Reus i com que tenen pique deia que la bandera de Tarragona és una senyera pintada per un borratxo. Graciosillo. Total que açò és un homenatge de la ciutat de Tarragona als muixeranguers d'Algemesí. Que no?

DSC_0101

Doncs no. Castellers de no recorde quina colla assajant a portes obertes. A la part de baix li diuen folre. Si açò no és prou motiu per a adonar-nos-en de que 'som i serem' que baixe l'atzaneta i ho veja.

DSC_0119

Tàrraco imperial. Vos he dit ja que agafeu la visita guiada sobre la ciutat romana? És precís! Amigos, siempre que vayáis a sitios dejáos de mierdas. Las visitas guiadas son la mejor forma de entender, aprender y aprovechar. Quizá pueden pareceros caras y aburridas pero, ¿cuánto pagáis por una entrada de cine? ¿8€ por 2h? Y por ese precio y tiempo ¿no es mil veces más divertida la película in situ? Yo hace tiempo que soy consumidor de este producto, para todo lo demás: Lonely Planet.

DSC_0122

Dos manifasseres dotorejant la revetlla de Sant Joan, on tocaven entre d'altres Harrison Ford Fiesta. L'he volguda anomenar: "Marujas en ventana gótica". És molt fort. Però que molt fort.

DSC_0124

Ball de Diables de Tarragona. Que nooo, que és el correfoc de Massalfassar! Que nooo, que és a Tarragona! Que noooo, Massalfa! Continue la serie el alumno. Enteneu la moralitat, no? Va de que de Salses a Guardamar i tota la pesca. No ha hi fronteres, només un continu que evoluciona infinitesimal i de vegades algun graó isoglòssic. Això és un fet, després que cascú trobe la solució que vulga.

DSC_0166

Espurnes que neixen de coets excèntrics i creen paraigües en el seu rotar, guspires ballant al to de la gralla il·luminant cenitals, centelles centrípetes ejectades en la direcció tangent, un guiri mamat es fa la roba com un colador.

DSC_0169

El Pont del Diable o Aqüeducte de les Ferreres és una vacil·lada que es marcaren els romans per a situar Tàrraco en el mapa en plena bambolla de la política de grandes eventos, tot açò abans que arribaren els vàndals i acamparen il·legalment allà al decumanus, vinga a rebre carxots dels cohortes d'esquadra urbanae. Rosa, rosae, rosarium de l'aurora.

DSC_0180

Seguint la broma cansina d'este post que fa com si açò fóra València ara tocaria dir alguna cosa de l'Albufera. Diferències? A l'Ebre a banda de lliri groc hi ha un de roig [no sé si és lliri] i gasten l'article neutre 'lo'. Semblances? Hi ha uns silurs que fan 3 metres de llarg [a casa els trobarem prompte] i fan una fideuà per a turistes dessaborida [i amaguen la bona a casa].

DSC_0205

Finalmente voy a hablar de las conclusiones y trabajo futuro. En primer lugar un tàndem llogado. En segunda posición el flamen dialis y su flamínica [que no sólo tiene que serlo sino también parecerlo]. En tercer plano un camp d'arròs y ya para concluir, en la lontananza la Sierra del Montsià. Foto clickable para engrandecible. Tornar hem en temporada de calçots!


Això és tot cartopancios. Si vos ha paregut poc aneu vatros. A mi m'ha paregut més que meló. Salut i romescu!