6.6.12

abukusT [Tsukuba]

aOnes de pressió als meus timpans que parlen de: The Rains of Castamere
Cel·luloide fresc: Almanya + Shame, Jumper, Grupo 7 + Arrugas
Partides analògiques: La Resistencia, 'Tú, gato, come caca', Tsuro, Dixit, Caylus, Twilight Struggle, Tigris&Euphrat, King of Tokyo, La Era de Conan, Agricola: Animales en la granja, Tribuno, Enki-des.
Cojón de sastre: Metaling




Tinc una ciutat. Dotze hores dins la màquina estanca em permeten realitzar-la: transite els seus carrers, revisite llocs familiars perquè conec la planimetria, m'alimente on preferisc [allò important és que puc preferir] i no ignore certs procediments locals encara que mai passaria per un paisà. Tinc una ciutat, però quan torne a Europa-la-blanca ningú la coneix i esdevé un record inútil, una ficció dintre el meu cap que no aprofita per a res, un conjunt de coordenades que comence a dubtar si no hauré inventat. Tinc una ciutat i t'escriuria el seu nom però els caràcters romans [què tindré jo que vore amb el romaji si sóc arameu?] i la posterior interpretació segons el paradigma fonètic que compartim no li faran justícia. Tinc una ciutat i no encerte a fer partícip a altri:

Dir-te que en direcció al Suginoya tres semàfors avant girant a esquerra al cantó del bar de la cara amargada i seguint recte fins que no deixes darrere el cartell del kanji-sans-serif i el konbini i inclús la barbacoa coreana i arribat al radiotelescopi girant a dreta per la casa victoriana fent paret mitgera amb el tonkatsu es troba la millor tempura de tota Honshu o no dir-te res és el mateix.

Tinc una quimera i cada ics mesos m'absorbeix.



Betsu betsu des. Finalment, i per a que quede constància en este mi querido diario, he decidit on faré el postdoctorat entre les possibilitats que se m'oferien, a saber, CERN o JAI Institute a la Universitat d'Oxford. Com que ja he vist totes les de Harry Potter me n'aniré a la Romandia. My my, hey hey, rock and roll is here to stay. Hey hey, my my, rock and roll can never die. Cómo lo vís? Jo de tota manera, físic no seré pa sempre, me pense. Quien estas líneas escribe está japonesando, aixina que salut i menjar del Kasumi!