10.6.12

E. Gularis Gularis [Tsukuba]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Apocalipsis Molón [Gigatron]
Cel·luloide fresc: Game of Thrones 2a temporada
Cojón de sastre: Loudnesswar



Ha estat albirada la garceta dimorfa a l'albufera de València [que els valencians egocèntrics com sempre o simplement ignorants, creiem estar anomenant l'Albufera de València]. El cas és que són aus migratòries que venen del litoral oest d'Àfrica i supose que els llauradors de l'arròs tindran un nom per a elles com en tenen un per a cada ocell que els arriba any rere any, car estos animals formen part del paisatge i la cultura pròpies i, en certa manera, els pertanyen. Però els pertanyen amb la mateixa intensitat [amb el mateix xovinisme?] que als llauradors de l'hemisferi sud i igual formen part del paisatge d'aquells i de la seua cultura i ells l'anomenen amb un mot seu, de fonètica estranya. Creguem tenir fauna pròpia però és compartida.

Ha estat albirada la garceta dimorfa, la mateixa que mesos abans albirava el pescador angolès. La mateixa espècie anomenada de mil maneres, sí, però també el mateix exemplar probablement.

Quan mirem tots dos un punt [quan mirem la mateixa lluna, jo des del País Valencià i tu des del Tirol del sud] en certa forma ens estem mirant directament l'un als ulls de l'altre.



Wakarimasen. Ahi va la dimorfa! Ie que vola! Va que vola! Vaquevo!! Vaquevooooo!!! Ale. Amb este final apoteòsic vos deixe fins a novaquevoooooo! Vaquevoooo!!! Salut i ramenazo, que no ramalazo!