19.4.12

Albur

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: The lady in the water OST [James N. Howard]
Cel·luloide fresc: Un dios salvaje [peliculó], Drive
Partides analògiques: Trajan, Titty Grab :S, Ricochet Robots, Santiago de Cuba, Troyes, Trivial Apuesta y Gana
Cojón de sastre: Oxfor'd



Li han ofert el manoll de daus perquè és el seu torn, alea iacta erit. El cas és que demana a l'oponent que els llance per ell, ja que encara els té a la mà, i este s'estranya. És el teu torn*. Però. És possible modificar el caràcter atzarós d'allò que ja ho és? [Mesclant una carta en un tarot idealment barallat, quan s'ha de parar?]. Què canvia qui tire les tabes i per què no accepta fer-ho en nom de l'altre?

Al remat l'adversari decideix, per a la pròxima, portar una torre de daus que li permeta llançar per tothom sense sentir que influeix en el seus jocs, o que descarrega la pròpia fortuna. I tal volta un barallador automàtic de naips, que sembla més impersonal. Però no serà ell qui prema el botó, que hi ha atzars i atzars!

Bajoca, que eres. No entens res.


*La cursiva anglesa, eh? Eixa itàlica que SÍ reprodueix una informació fonètica que el valencià i altres llengües no saben reproduir, eh? Eixa accentuació dins la frase com ho és la tilde dins la paraula.
Ja sé que és titlla i no tilde cabrons però a la lletra menuda escric sempre out-standard! El post a l'inici es deia Fil*RAND(a). Ji, ji. Quin joc de paraules. Quasi un cal·ligrama, tu! Nyas. Salut i menjar de baix residu!