25.3.12

Receptari

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Ludovico Einaudi
Cel·luloide fresc: El curioso caso de Benjamin Buton

Partides analògiques: Santiago de Cuba, Tigris&Euphrates
Cojón de sastre: Russafació



Recepta gitana.

Tallar per la meitat una bona tomata de l'horta [les del Perelló, com les de l'arena de Pinedo, es defenen de l'ambient salat en què creixen augmentant la seua dolçor però ací parlem d'Andalusia]. Salar la superfície interior que ha quedat a la vista i emplatar tal qual. Menjar a mos redó. Tomate rajao con sal.

Recepta valenciana.

Juntar-se una quadrilleta al casino i u que traga una ceba si pot ser acabadeta de collir. Eixe no pagarà ni l'arreglo. Aventar-li un carxot, una punyada normal a la superfície de la taula que l'òbriga com una flor i salar-la generosament. Servir-se amb la mà.

Recepta italiana.

Posar bona cosa d'aigua a bullir. La versió per a hipertensos no duu ni el pessiguet de sal que és el moment de posar. Quan bulla afegir la pasta [sia curta o llarga, rigata o llisa] i esperar el temps que calga segons indica l'envàs d'aquesta. En acabant escórrer i servir. Com a consell de presentació servir-ne més que menys i, si es vol, un filet d'oli. Ale, pasta in bianco.

Ni Yahoo Respostes, tu.


Això és tot en este lo meu blog. Si poguera graficar-ho anaeu a flipar... caiguda en picat!! Picadilly circenses! Salut i lo de dalt!