10.3.12

Los japos bien lo saben II [Tsukuba]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Where were you that morning Mr. Carrol? [Tim Hollier]
Cel·luloide fresc: Je vais bien ne t'en fait pas, Ne te retourne pas
Cojón de sastre: My50cents



Han trobat petroli a les Malvines [Falkland, no?] i les illes són portada als periòdics i tal. El cas és que entrevistaren a un kelper que tenia por de fer-se ric perquè allà viuen molt tranquils. Amb 3 milers d'habitants gaudeixen la seguretat de conèixer-se tots, quin lladre podria sobtar-los i des d'on els arribaria? Sorprenentment, a una de les illes més poblades del mare suum, si no la que més [és Austràlia també una illa? Ho és Europa?], on viuen més de 126 milions d'ànimes xintoistes es dona el mateix efecte. U pot deixar el portàtil a la tauleta de la terrassa d'un cafè a Omotesando i probablement al cap de moltes hores* l'aparell encara estiga allà, ni el cambrer gosant fregar-lo.


* Este és l'anomenat índex d'Alvares o índex reactant d'una urbs, que mesura el temps mitjà (sense tenir en compte el flux de vianants) que duraria un portàtil gama baixa a l'abast en ple centre de la ciutat abans d'ésser sostret. Moltes hores al Japó, pocs minuts a casa nostra.



[Diuen que, no fa molts anys, a l'Horta també dormien amb la porta oberta i recolzaven el cap sobre el llindar de l'entrada de la casa, que faria fresca i correria l'aire. Tal volta als anys 50 els pobles foren illes fàctiques, creades per la baixa mobilitat, o tal volta siga que la pobresa generalitzada tinga els mateixos efectes cívics que la riquesa generalitzada, és a dir, que allò que fomenta la delinqüència seria la desigualtat en el nivell de vida]. Però a mi que me registren, que només em trobaran demagògia i simplisme a les butxaques. Ale, això pa la prosteritat Salut i ternera de Kobe!