11.3.12

Closet Sumo [Tsukuba]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Per fare un uomo [I Nomadi]
Cel·luloide fresc: Ronal Barbaren
Cojón de sastre: Turner



Vas al comú a fer de ventre ['menja bé, caga fort i no tingues por a la mort'] i mentre estàs allà assegut t'entra un japonés i s'acobla a la latrina del costat. Tu, que vas amb calma, que estàs fent una partideta al mòbil i que sofres d'intestí vergonyós decideixes fer-te el longuis i simplement esperar quiet, en silenci, car les cabines no son estances estanques sinó un únic espai, com un loft compartit. Ara, has subestimat el nipó: sembla haver notat ta presència i ell també fa la mostra com un podenc i tot calla. Res no es mou al toiré, res no s'escolta, la partida al mòbil ha finit. Ell ha de descarregar i tu hauries de començar la neteja íntima però preferiu reptar-vos a una silenciosa lluita d'honor, a un go escatològic i virtual que només acabarà quan un dels dos, samurai o gaijin, passades les onze de la nit decidisca que ja està bé de fer el moniato.

Tocada la mitjanit ací encara no s'ha mogut ningú [ell no ha cagat].


Overseas, li diuen ací a l'estranger, els poetes estos. Obren la boca i fan un haiku. Reeemen, que encara queda una setmana, reeeemen! Per cert, hui fa un any del terratrèmol de Tohoku de 2011. Banderes japoneses on no les sol haver i crespons negres. Salut i calpis!