27.2.12

Oda al liberalisme

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: A hard rain's a-gonna fall [Dylan]
Cel·luloide fresc: Jane Eyre, Ein Freund von mir, Medianeras + La fuente de las mujeres, Elementarteilchen, Bella Martha, La invención de Hugo
Jocs analògics: Catán a sis, 1/2 al Brass, Dixit Odissey, Trivial Genus III, Tigris&Euphrat

Cojón de sastre: Bambi




Un crea un disseny, s'informa del preu d'estampa i encomana 50 samarretes. Vol vendre-les a preu de cost sense guanyar ni un duro [vol simplement difondre-les]. Si li han eixit a 6 euros l'una les vendrà a 6 euros l'una i, aleshores, hi ha negoci? Igualment ha de pagar el que calga i demanar permisos per tal de no fer una venda il·legal. Altre crea un disseny i el col·loca a un fòrum on obre la possibilitat a la gent d'apuntar-se a la comanda de samarretes. Cadascú se'n pagarà la seua [encara que ell pague de bestreta per a centralitzar i agilitzar-ho tot] i al remat hi ha 50 interessats. Quan li arriba el producte va trobant-se [quedant per a cafés] amb els propietaris, per tal de donar-los la samarreta i cobrar-la a 6 euros l'una, preu de cost. No cal pagar impostos ni obtenir permisos. L'intercanvi sembla totalment legal. Quina és la diferència entre ambdós casos? Les lleis que semblen tenir-ho tot lligat i que realment ho amollen a poquet que u rasca? No és que cada regla [lingüística sempre] faugmentar la interpretació humana que faugmentar la indeterminació que faugmentar el caos? I no és, aleshores, un remei prescindir-ne? No és un sistema òptim aquell que, funcionant també sobre el paper [ambdós ho fan, no?] necessita menys intervenció [sabent que aquesta és només poesia]?

Este és el meu cant antientròpic contra la intervenció de l'estat en la regulació de la societat [RAE mitjançant]. Ací comença i ací acaba i no el tornaré a cantar, perquè en realitat en sóc contrari. Antiantientròpic, que no vol dir pro.


Quan de temps, no? I no vaig a deixar febrer sense entrades! I home, Satori sempre ha d'explorar terrenys erms! I, vendre un objecte al preu de compra, és a dir, vendre sense beneficis... és vendre? El divendres a Tsukuba de nou. Argh! Salut i menjar d'Air France!