4.1.12

Descriure un tresor, deu

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Alexander Platz [F. Battiato]
Cel·luloide fresc: Immortals
Jocs analògics: Time's Up, Aton, Arcana
Cojón de sastre: Omniasuntcommunia



El manuscrit parlava d'un elm simple [probablement una celada de ballester] de ferro quasiesfèric politíssim fins al reflex, de nuca molt molt alta i amb visera articulada que no cobriria la vista, grafiada aquesta amb filigranes daurades, sense crestall però alat de corb a les temples [l'ornament estaria orientat un poc cap enrere, emergint un pam del tos, i el dotaria d'una aparença lleugera i noble]: un casc estilitzat i de bellesa incomparable la descripció del qual no s'ajusta a aquell que hi tinc al davant. No ho fa ignorant inclús les taques de rovell i la superfície ennegrida que ha firmat el temps i acceptant també l'olor a diaminocetona dels mil reis que hi puguen haver pixat dintre. Que els cronistes romàntics de seny velat pogueren enaltir-lo conscients de que segles abans el casc fregava els límits de la tècnica és possible [i també etnocèntric] però no és prou. Les promeses ales de corb no són més que unes poques plomes d'algun au de corral tenyides de negre que van mal lligades a unes puntes menudes i romes a banda i banda de l'elm, ballant amb cada moviment, apuntant en direcció normal a la superfície metàl·lica, un poc tendents cap al terra, com les orelles d'un remugant. I puden. Les grafies daurades són inexistents. Allò que hi tinc al davant no és més que un capell d'un metall subtil amb què no es cofaria un comediant [manco un sagitari] i el tresor trobe que ha de ser la idealització d'allò encara desconegut [o qualque lliçó semblant] perquè no acceptaré que siga aquest femer de troballa.


La idea naix, amijos, dels cascs de les pelis on els tios duen cornamentes de cèrvol... jo què sé. Però tot molt àulic els cabrons, i això fa olor a mort, encara que estiga embalsamat! No me digueu que no! Però no m'ho digueu!! Imaginat les plomes d'un àguila! Que agafen polseguera! Ha alcomensat el any i ací estem, com si res!
Beliz año huevo, amijo! Felijaño! Jo vaig menjar senglar a Bolzano, l'últim de la temporà i quan nasqué jesosito en nadal me vaig recordar d'açò. Després vaig pensar que tot comunisme és inherentment dictatorial, dubtant si el problema ve en què vol dir aquest últim adjectiu o el substantiu al que acompanya. Rediela! Propòsits: escriure més i millor ací. Exercicis d'ordenació. Salut, pues, i dinarots pa l'any que entra!