31.1.12

Birlibirlog

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Pa u so populu [Mimoria Tramandata]
Cel·luloide fresc: Un Método Peligroso + The Conspirator
Cojón de sastre: Bèarla



Un tipus normal [que vol dir avorrit] s'alça un matí al dematí i comença a parlar en una llengua que desconeix i no és capaç de fer-ho en la que sí coneix. M'explique: ell està parlant en la seua materna però de la seua boca ixen altres sons, fonemes que mai ha assajat que de segur [perquè segueixen la llei de Zipf] es corresponen a una gramàtica existent en algun altre paral·lel terrestre. Trobar-la és tan fàcil com dir un mot conegut i enregistrar l'output sonor i googlejar i al final la llengua desconeguda resulta ser el tagàlog. Amb tota la tranquil·litat del món i un poc de resignació agafa els trastos i pega cap allà a viure.



La qualitat del post per davall del nivell freàtic, eixe és el meu challenge accepted. Comme il faut, senyors, comme il faut. El poder de les itàliques! Argamassa és el que necessita un blog i este post n'és pura! Salut i coques que al forn venen etiquetades com pizza!