29.11.11

Pius [Tsukuba]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: L'últim d'Amaral ja no és tant Héroes del Silencio
Cel·luloide fresc: Arriety y el mundo de los diminutos, Another Earth, Pájaros de papel, Captain America, The Box, Amanecer part I, Las hermanas Bolena, Rise of the Planet of the Apes, Omar killed me
Partides Analògiques: Yspahan, MIL, Juego de Tronos, Dixit, Aventureros al tren, Jaipur

Cojón de sastre: PasportaServo



Permeteu-me el racisme, per un bé superior: Va a confessar-se, l'amic, un sud-americà ací, impatriat, jovenet, no massa educat en la doctrina cristiana però amb tota la fe del món. Li diu no se què i tal, i allò de l'any passat. Resa'm tres avemaries [resa'm, repica el rector, abusant de la gramàtica per a promocionar de nivell, resa ad maiorem mea gloriam]. El xic, com s'ha descrit, no sap ni fer-se la creu, val a dir que no ha rebut catequesi reglada i formal en la vida. Quan entres a l'església va per la segona. Pots escoltar el xiuxiueig subtil reflectint a les parets de pedra nua, molt piadós i apocat, molt beat, però rítmic malgrat tot, reguetònic, innocentment bisbaler: ave maría cuando serás mía, si yo pudiera todo te daría...



L'excusa per a apuntar les pelis i els jocs i per a no deixar novembre amb una sola entrada és prou xunga, no? Una mierder de post només podia ser coronat per una mierder de títol. Jo a Tsukuba again, amb l'olor a net típic de japó que no és net ni és res, el roig de les fulles de tardor i les nephila clavata campant per ahi. Ale pues. Salut i bentos a más no poder!