30.11.11

Escaquer [Tsukuba]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Seven Swans [Surfjan Stevens]
Cel·luloide fresc: Una llengua que camina

Cojón de sastre: Aposta



U que es dedica a crear taulers de jocs com a expressió artística. Però no que pensa les mecàniques ni explicita cap regla [no més enllà d'allò deduïble analitzant la planxa], només fa el tauler, dissenya la gràfica, disposa elements, troba què hi ha de computable en el tema que vol treballar [la pel·lícula Little Miss Sunshine, l'autodestrucció de Rapa Nui, la serendipia en la ciència, el mur d'Adrià] i fa tracks, caselles on es col·loquen peons, llocs on aniran les cartes d'esdeveniment o les llosetes si les hi ha, i també elements d'ús ignot. En definitiva, selecciona, categoritza, selecciona de nou i quantitza [i quantifica] nocions o fraccions de la realitat, i en acabant troba l'element físic més adient per a representar cada quàntum [un carta, un dau, una matriu de posicions].

Ha creat un tauler anomenat Paradijs que referix a la introducció al vell continent de matèries primeres [conegudes ja o descobertes] immediatament post-colonització, una composició partida que mostra a la banda destra un mapa dels regnes d'Europa destacant-ne, amb una font d'inspiració medieval, les ciutats més importants i connectant-les amb línies de traç variable. La segona part, un terç del total, mostra,
sobre una il·lustració que s'assembla a la d'un naturalista però amb intenció de bodegó, diversos comptadors: vegetals, animals, minerals, malalties i el que pareixen tres divisions de la cultura. Una pista múltiple que ocupa tot el llarg del tauler i sembla estar relacionada amb la condició de final de partida fa suposar alguna mecànica que té a veure amb l'espoli del nou món. Un treball molt fi que desmereix en explicar-lo, clar.



Éscàquer seria un millor títol, nai? En canvi és escaquer, amb e final tònica, nai? Gózalo vientras puedas amijo que yo ya gozálo! Salut i hokkaido noodles!