26.10.11

Subjectejat

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Les ogres de Barback
Partides analògiques: Caylus, Bohnanza, Exploradores
Cel·luloide fresc: Your Highness, pfff
Cojón de sastre: RedSet



Un sistema perfecte: un sistema organitzatiu sociopolític basat en la lògica [i en el llenguatge necessari per a descriu-re-la]. Però un sistema que es crega matemàtic i per tant inapel·lable, que vulga deixar-ho tot lligat de bestreta per a poder prescindir de la interpretació [un ens consultiu s'acceptaria si el volum del codi legal el fera d'aprenentatge inhumà]. Dos usuaris que, presos singularment, tenen molt clar quina és la part que a cascú pertany però que no aconsegueixen signar un contracte perquè qualsevol instància palpable desvirtua el model pensat, o el clivella obert a futures querelles. Un sistema clos i clar, meridià i científic però basat en la parla i [no hi podrà mai fugir] en la inelasticitat a ella inherent. Un sistema que, per lingüístic, no pot tancar la porta a la polisèmia, al tesaurus i el seu biaix, a la metàfora. Un sistema ambigu incapaç de diferenciar una proposició assertiva legal d'un poema: un sistema fallit.



Eixe és el nostre, no? I, no és inevitable? I si no ho és, aleshores com? Perquè si al final tot depén de lo que diga un hòmon i no de lo que diga el text... malamiente, no? Eh? Joder! Contesteu quan vos pregunte! Ale pues. Salut i bar Sueca del carrer Sueca!