14.9.11

Sòsia

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Petita estança [M. del Mar Bonet]
Cel·luloide fresc: Benvenuti al sud
Cojón de sastre: Sambori



Un narrador que vol crear un personatge [o una sèrie de] de saviesa inaudita. Comprenez-vous? No és que vol definir-lo savi com altre és definit esvelt o destre i punt, no. Ell vol crear-lo savi, vol fer-lo parlar i que el lector el reconega erudit, vol que diga, d'entre totes les possibles, la sentència més adequada en el moment més adient. Vol que genere coneixement. Però com simular més saviesa que la pròpia? Id est, com superar-se a un mateixa en la ficció sense fer-ho en la realitat? No sóc jo, escrivà, el límit dels meus personatges? Com no recórrer a l'...

'Horacio Holiveira [per dir-ne un] que fou l'ésser més judiciós, lletrat, docte i versat del seu temps.'

...?


Eixa cursiva en crear-lo, eh? Molt anglesa, molt fucking Game of Thrones, una cursiva fonètica. Bueno waskaris, amigos de lo ajeno, jo torní de San Sebastián i m'havia comprat l'In The Shadow Of The Emperor, que ancà n'hi ha que provar. Salut i arròs nigger d'El Brosquil!