18.9.11

Peresipomes

Ones de pressió als meus timpans que parlaven de: Pep Botifarra a la plaça de Benimaclet
Partides analògiques: Endeavor
Cojón de sastre: Districte



Tu has demanat sandvitx mixt, que diuen, i jo un cantell de llomello amb un ou deixat caure i creïlles fregides i ens els mengem a les tres de la vesprada mentre caminem per La Saïdia ['Cinc de la matinada no esperava que acabàrem pels carrers de Ciutat Vella, tu davant i jo darrere...'] en direcció a Tendetes. 'Que bo, no?', em preguntes. 'Veges', et responc. Però, ie, què és allò que està bo? El teu sandvitx que és diferent del meu cantell? I com és que jo et conteste un sí? Com ho puc saber o, si no, a què em referisc? Què està bo llavors, la cuina d'aquell baret en general? La fam que compartim en eixe moment? El menjar en abstracte és el que està bo? I si jo hi sóc al Japó que dine mentre tu desdejunes podem afirmar-nos està bo per videoconferència? 'Està de categoria, eh?' [un noodle penja per la boca mentre carregue la cullera dins el ramen] 'I tant que ho està!' [dius sucant la valenciana en el got de llet].


Eixe era el meu pensament de hui. Mastegueu-lo bé. Ji ji. Nyas! Salut i bocata lomo huevo patatas!