29.9.11

Homenatge [à trois]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: In the forest [hui em sent quinzeanyer]
Cojón de sastre: Miguel Noguera



bocata

És el meu natalici, amics. És hui. Disfruta mucho en tu día, diuen. Mi día xè? Què és, que els demés hui no s'alcen? I en tot cas, és el meu dia i l'he de compartir amb uns [grossissimo modo i suposant fecundació homogènia durant l'any ~6kM/300=] vint milions de persones? Què eixim a [repartint-nos les 24h, per a fer-ho optimista ~24·3600/20M=] 400 microsegons? Gaudeix els teus 400 microsegons? Eixa és la vostra proposta? 400 putos microsegons de despiporre?

Doncs la meua venjança està dalt. I és un homenatge a Miguel Noguera:

La idea de aproximar la talla transversal de una barra de pan a una elipse y cortarla para bocadillo usando como guía el semieje menor m minúscula. Las manos y la boca del comensal necesarias para gozar esta mortadela.

Comérselo apaisado. Hacer presa hacia el centro para mantener el decoro.

Noguera i jo deux. Ens faltes tu per a ser trois. Felicitats!


Sí. Con rintintín. Salut i bescuit!

2 comentaris:

dom miquel ha dit...

felicidades. se puede hacer algo similar con una tarta, o tiene que ser bocadillo?

Denkersaugetier ha dit...

Se vale con una tarta. Corte vertical y a gozarlo con 20 centímetros cuadrados de superfície para poner mermelada