27.9.11

Descriure un tresor, huit

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Vintage Whine [Skyclad]
Cel·luloide fresc: Hierro
Cojón de sastre: Skyclad



Els homes de la vall el temen etern. El drac ha estat sempre i sempre hi serà fins que -assumeix esta funció social- algun cavaller necessite ajusticiar-lo en pro de la llegenda heroica. A posteriori el batejaran Smaurodon, R'hhog, Zazmaz, segons els costums fonètics locals. Però ell realment no té un sol nom. I és nascut. I si no el maten morirà de vell, que no és immutable. I, com que totes les coses tenen un mig i dos vores, en l'entretemps va col·leccionant la dot que ha forjat durant decennis i que haurà d'oferir a una eventual dragonessa, si és que vol propagar-se al futur. Un munt d'esferetes metàl·liques amb reflexos de l'arc iris serveix d'argamassa a altres tresors més grans que s'hi enfilen dintre: Una làmina imperfecta de quars rosat que mostra el present si es mira a través. Un fil molt subtil de longitud variable que s'il·lumina de forma ondulatòria i crea una música harmònica que pinta el sostre del cau de multicolors. Un estrany artefacte geomètric amb punxes que batega com batega un cor, la creació del qual no recorda més que amb melangia. Dues figures humanes d'un aliatge argentat: mascle i femella grans com la seua gargamella.


Descriure un tresor típic per a donar sentit a la sèrie. Eixa és la idea. Estes són les altres idees. Lo del quars que mostra el present havia de ser que mostra altre present, però mola més aixina eh? Ahi en plan els putos dragons són molt curtets de ment. Mucha fuerza y poco cerebro. Un hoygan fet dragó. Comentar el post des d'aci també mola. I comentar el comentari ja seria la rellet. Ale. Salut i suc de rap!