22.8.11

Comme-il-faut

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: ripejant d'Spotify
Cel·luloide fresc: Tokyo Blues + Blackthorne, Ga'Hoole, 23F, Torrente 4
Cojón de sastre: LIpsum



Té davant la pasteta de té però de gana va ben curta, gens ni mica per via de l'esmorzar. Malgrat tot ha estat educada segons els cànons contemporanis i pensa que seria correcte menjar-ne una altra: al plat hi haurà unes vint galetes a repartir entre mitja dotzena de comensals ['els quatre que en som més la cortesia que ha de quedar al plat calculada com la meitat d'este nombre fan sis boques i, ergo, tres peces a testa', pensa], a banda considera que la parella no és adient per a una novençana a la que es suposa espenta, que no la defineix un nombre redó, el missatge és sempre senar ['podria menjar-ne encara però em fermaré amb mesura' o bé 'de tant bones que eren he hagut de creuar la ratlla, sàpiguen perdonar-ho'. Això ho aconsegueix el trio de dolcets i no la parella, el desequilibri, el joc]. La companyia sabrà detectar aquest detallet. Està convençuda, aleshores, i malgrat tot no és capaç puix realment està sadolla i no en pot més. Un microgest comunicatiu impossible. Una pasteta que no menjarà i no està segura si l'ha de menester. Una elecció crucial que, en aquest cercle, pot significar la glòria o el fracàs.


Eixa és la meua proposta per a hui. El gran món de les merdetes. Nyas. Salut i bollit de dilluns!

2 comentaris:

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

a mi aquestes coses no se m'ocorren, m'ha agradat, xe!

Denkersaugetier ha dit...

Ni falta que fa! Amb un que desvarie prou!

:)