14.7.11

D'equilibri de Nash res

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Nikos Xilouris
A la pelu m'han dit: 'La pose és el currículum del segle que encetem'
Cojón de sastre: pagoenB



Una parella exemplar. Un dels dos, posem que siga ell [he estat mitja hora ferm a aquest punt abans de determinar que mai es pot triar equitatiu en un sistema binari], ha vist com un company d'ella la mira amb obsessió. És el moment d'elegir entre un proteccionisme hostil heretat i una empatia que li és inevitable i, avantguardista que és, guanya aquesta última. Decideix ser espectador platònic d'una història d'amor impossible on ell és el roin de la cinta que vol, no arriba a comprendre conseqüències, que la pobra ànima aconseguisca prevaler i que al final l'amor incondicional triomfe. Dit diferent: S'ha identificat tant amb l'enamorament aliè que prima el succés d'este ans que el seu propi benésser.

Al remat després de molts mesos d'esforç la núvia i l'amic de la núvia acaben junts i ell no s'alça de la cadira fins que no fineixen els títols de crèdit i la tragèdia grega acaba i es dona compte de qui és el que realment necessita ajuda. Puto loco.


És tot una ficció eh amics? No me sigau filoentròpics. Va, colaboren. Colaboren los señores. Los señores feudales y sus vasallos, todos juntos colaborando en pro de la prosa. Va joder. I el títol? Què em dieu del títol? Satori sempre arriscant. I les cançonetes? Redéu! Escolteu-les! Necesito atención! Ne estoy carente!! [el molt torrat no sabía que els pronoms febles no es gastaven en castellà]. Ale pues. Ara ansideta dos setmanetes a Bolzano. Salut i xuetó d'Àvila.