3.6.11

15M [3 de 3, per ara]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Abraham Lincoln [Lamparetes, AF]
Cel·luloide fresc: Game of Thrones 1x7
Cojón de sastre: Efespec



Finalment, que és inicialment amb l'inversió temporal que estic seguint, en algun moment entre el 31 de gener i el 12 de març estant al Japó vaig crear aquest blog. La idea va nàixer d'algunes conversacions de bar a Benimaclet i Pinedo i per a mi és la demostració de que alguna cosa bullia molt abans de les mobilitzacions [demostració necessària quan el temps m'esborrarà la memòria]. Vaig deixar la idea de publicitar la proposta en llegir sobre la 'Plataforma de coordinación de grupos pro-movilización ciudadana' i sobre la manifestació del 15 de maig; pensant que en lloc de fer capelletes calia recolzar allò que ja existia. Els dies pre-manifestació tenen d'interessant el seu caràcter no estàndard i poc organitzat, on cadascú es creava els seus pasquins amb la interpretació personal de la crida a prendre els carrers, molts fins i tot contradictoris [deixe en la següent entrada el meu com a exemple]. Al blog no es pot vore la data en la que es va crear i apel·le a la fe del lector. Tampoc és que es vulga demostrar res, simplement la justificació d'un interès i un fort sentiment d'ésser part [que les acampades ja s'encarreguen de mitigar]. Copie ací el contingut de la versió en valencià [amb alguna correcció ortogràfica :)] per si, de no usar-se, acaba desapareixent la pàgina original:

El dia 1 d'abril trau targeta groga a l'actual classe política!

Dia 1 d'abril a les 19:00 a la Plaça de la Mare de Déu de València.

En governen mediocres. No importa de quina banda vinguen, ens governa gent corrent en el millor dels casos i, en el pitjor, autèntics cretins, ineptes incapaços d'un discurs coherent. Ens governen les poques llums i la mesquinesa, tal volta involuntàries. Ens governen incapacitats que, culpables o no, estant permetent una trista situació que ens afecta a tots i que que resulta en malestar, impotència i ràbia generalitzada.

Per això el dia 1 d'abril alguna cosa va a passar. Alguna cosa grossa, potser. Els anem a treure una targeta a tots eixos incompetents. Una tarjeta lliure de manipulacions mediàtiques o polítiques. Un colp de puny a la taula que els recorde que encara estem ací i que som capaços d'eixir un dia als carrers per a deixar clar al servici de qui haurien d'estar.

El dia 1 d'abril simplement apropa't i digues la teua, siga amb paraules o actes, al govern, a l'oposició, a tots junts o a algú en particular. Simplement acudeix i deixa'ls clar que alguna cosa a la classe política falla, i molt.

El nostre objectiu no és un canvi concret (això ja ho intenten centenars de grups de biaix polític i te convidem a que t'informes). El nostre objectiu és la pròpia participació, és la demostració del desencantament, és el retrobament amb el nostre dret a opinar. La nostra intenció és atraure especialment al ciutadà no mobilitzat, al no activista i proposar-li una acció sense massa implicació, una cosa inclús divertida, una cosa no controlable i espontània: apropar-se a la plaça pública i expressar el seu descontent. No és una manifestació ni una petició, no demanem res, només afirmem, només l'expressió civil com a fi últim. Esta és la meta perquè, segurament, abans de poder canviar-los a ells cal que canviem nosaltres.

Som ciutadans autoconvocats i no responem a facció alguna. Se'ns voldrà manipular i se'ns voldrà viralitzar, no ho aconseguiran puix este és el nostre primer i últim comunicat i des de ja d'ell ens desvinculem. Si se dona prou veu a açò no hi haurà tercers que puguen apoderar-s'ho. Ací no hi ha sigles puix d'elles se desconfia. Desconfia tu de qui s'apropie d'esta idea que ara també és teua. Tampoc hi ha consignes que només valen per a separar-nos, únicament un motiu que ens uneix: La classe política actual, allunyada de la realitat, se representa només a ella mateixa i a la seua pròpia estupidesa. Som la bola de neu que es fa gran. Apropa't a la plaça i pren conciència! Treu-los la targeta groga!

Ens governen cretins, passa-ho!
Açò ha estat
el meu 15M particular en tres fascicles. No pensava opinar massa sobre l'evolució i futur del moviment però deixe quatre idees. Ho veig negre: El propi sistema pseudoassembleari, carismacràtic i bonrotllista el condemna a la creació de comissions absurdes i orientades, a la impossibilitat de filtrar per part dels participants i del públic sota amenaça de ser considerat contrari a la llibertat, i a l'assentament de postures simples i populistes. D'una banda el mainstream és inqüestionable, no hi ha ni es promou un debat crític real, d'altra banda el sistema [la permissivitat de l'assemblea] potencia la visibilitat de minories off-topic. Finalment, quan es concreta, tenim una plaça amb stands de col·lectius promaguferia, agressius en el discurs o orientats a fins particulars, plena d'una majoria crítica però [auto-]silenciada que no necessàriament els secunda. És impossible arribar a mínims, és impossible arribar a decisions autorreferents com ara poguera ser desmantellar els campaments, només l'estaticisme és promogut [no voluntàriament, pel sistema, parle, o per natura humana]. Per tant, és d'esperar que l'assemblea 'decidesca' romandre a la plaça [és el default, la inèrcia impossible de capgirar], al menys, ironia, el temps necessari per a aconseguir 'decidir' que se'n van d'allà. Tal volta m'equivoque. Malgrat tot el moviment està condemnat a viure vulguen o no vulguen els acampats i el seu motor seran els retalls i la desvergonya política que encara haurem de suportar, la incorporació de nous indignats. I malgrat tot, també, qualsevol grup oficial, institucionalitzat i burocratitzat que d'aci puga eixir [i que aprofite el potencial de tot açò sense apropiar-se de les sigles ] no pot ser sinó bo. No?


Bueno, ahi cau. Ahi cau la merdeta. Ahi s'esclafa. Llegiu açò com si llegireu el times [el times new roman] Cagalló per sèquia per a tots. Ale. Salut i ou à la cocque!

1 comentari:

La Cabaretera de San Petersburgo ha dit...

A la teua última pregunta: Doncs espere que sí, sempre que es promoga, de manera més individual i/o per fi, el "debat crític real" del que parles.

I pel que fa a la resta, com saps, n'estic totalment d'acord amb tu.