1.3.11

Flip [Tsukuba]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Glòria per tu [Sau]
Cel·luloide fresc: Black swan, The spirit, Quemar después de leer, Burke and Hare, Herois [de Pau Freixas]
Cojón de sastre: Droste


Un instrument per a reflectir espacialment una porció del món, o que siga un poder o, no sé, una nova llei natural que ho permeta. Imagina la mitjana geomètrica i aplica l'espill al semipla. [Contar per una vegada la causa real que motiva l'escrit i deixar-me de bajanades:] Canviar de casa un més després a l'apartament veí [aquell que comparteix paret mitgera definida, no tant per disseny com per economia, com a eix de simetria] i sentir-me fortament desorientat, provar fins i tot arcades. La seguretat de que no haguera sigut així amb un canvi radical, m'hagués acostumat al nou ordre [hagués redefinit el zero de posicions]. La quimera de que el problema siga eixa semblança, eixe creure que hi sóc al mateix lloc i per això no necessitar noves referències [conec les lleis que relacionen ambdós sistemes referencials], eixe tirar de memòria i lògica i cagar-la que m'està desequilibrant [no, no ho faig bé: gire directe a la paret, busque l'interruptor on no hi és]. Imaginat que a l'habitació on estàs sobtadament esquerra és dreta i dreta esquerra. Un nou món levogir que somatitza en ganes de boçar.


Açò que he escrit, equiliquà, no és conya. Ni de flawers. Estic torbat. Tres portes tinc a ca meva / obertes a tots els vents: / la que està oberta per tu / l'altra per la bona gent, / la tercera per la mort / que la tancarà el meu temps. Demà i dimecres que ve aniré a classe d'introducció a la llengo japonaise. I au. Ale, granets de gohan per a vos. Salut i udon amb curry!