7.3.11

Descriure un tresor, set [Tsukuba]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Catwalk [Girls in Hawaii]
Cel·luloide fresc: Four lions, Acantilado rojo, The Pacific 1-10
Cojón de sastre: Borrell


Com qui vol escudar-se el cor duu el tresor dins la butxaca de la camisa de tall militar, ben a mà. El llibret va folrat d'un cuir negre ablanit pel rigor i el treball i ha perdut el daurat que l'ornava als talls de les fulles. A la tapa frontal, també recordant un antic or amb flors gòtiques, va un relleu de la santa creu ara cobert de fang. El tresor, per a ell, és el quadern que obri cada nit i on troba santuari, quan els homes tornen de l'Ebre replegant-se les ombres, desarmats. Per als camarades [Macià, fill d'un frare!, hauries d'estar de l'altra banda, pegant tirs amb els beatos! Et reserve una bala per al final de la guerra, Macianet!] el tresor no és el missal, ja li hagués desaparegut!, sinó la capacitat de comanar-se a quelcom que no porte fusell. Allò que atresora el milicià és la fe [és una fe qualsevol, encara que siga institucionalitzada, és una resposta i una serenitat] envejada en silenci pels obligats per natura a ser lliures.



Qué te ha paregudo, morrudo? Açò ve d'ací i si és un bou t'agarra! Altre dia millor. Salut i sandvitx de fruites i nata!