30.3.11

De Simbolis Bifurcae

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Siempre estás allí [Barón Rojo]
Cojón de sastre: Doppuregenga


Dos crucifixos a la mateixa església. En principi heterogenis. Un de menut damunt l'altar major, amb el Crist estilitzat. L'altre, hiperrealista, a escala aproximada 1:2 dins una capelleta a l'esquerra del confessionari amb flors fresques als peus que fan olor a vell. L'escena doblement representada.

Ara dos crucifixos a la mateixa església iguals mil·limètricament. Dos Crists bessons arrimats a pocs centímetres penjant damunt, o col·locats sobre, la taula de cerimònies. El rector donant el sermó baix l'aprovació d'un doblet de Fills, visibles sempre des de qualsevol angle, tan iguals que probablement hagen estat confeccionats, en guix, a la Xina.

Per últim dos sagraris a la mateixa església. Bisar els contenidors de pa àzim, tal volta enfrontats o a banda i banda [tal volta junts, també]. El Cos en dos muntonets dividit baix un sol sostre. La fe gestionada per l'espai. La rehòstia en pots.


Què? Polèmic eh? Joder! Què polèmic!!! Polèmic!!!! Pandèmic! Colló! El Fénix!! El puto fénix!! Argh!! Noelsvotes. L'exposició Per Laberints del centre social Bancaixa està quetúmban quepén. Sabíeu que labyrinth en anglés és unicursal mentre que maze és multicursal? Vaja toalla! I açò? Ale. Salut i dinar de tupper!