12.2.11

Pot pourri sense pipes [Tsukuba]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Alenar [Maria del Mar Bonet]
Cel·luloide fresc: Bright star, Zeitgeist, Habitación en Roma, Ce que mes yeux ont vu, Cruce de destinos
Cojón de sastre: ArtLang


Coses probablement errònies de les que m'he donat compte hui i que he volgut compartir, explicant si s'escau el desencadenant de la troballa:

i) En tota discussió a dos hi ha l'idealista i el pragmàtic. De fet la bomba que vull amollar és que tota discussió és solament confrontació d'aquestes dos postures i que, una vegada identificada la natura dels participants, només resta deixar el pilot automàtic. Açò ho he entrevist presenciant un debat inintel·ligible entre dos japonesos on [mentida en pro de l'argumentació] he sabut reconèixer ambdós rols.

ii) Pensa qualsevol ciutat mitjana centreeuropea [Leipzig, Torino, Bordeaux, Gdańsk, Cardiff, Stavanger o inclús quelcom de menor]. A la plaça de la vila, al bell mig del casc antic tal volta o enfront del Rathaus, vora el quilòmetre zero de la localitat, en un hot spot turístic i totalment indiferent a l'estètica dels voltants trobes absolutament sempre un McDonalds. No és broma, ni crítica. És un fet. I no tan probablement erroni com el punt i).

iii) Fa anys que no em compre roba. Sense exagerar: en l'últim quinquenni hauré gastat uns dos-cents euros en vestir-me. Creu-t'ho o no, que tal volta han sigut menys. I no és perquè compre barat, sinó perquè no compre, encara que me n'haja adonat d'açò mentre pagava sis-cents yens per un suèter a una tenda de segona mà. No és voluntària però sí innegable la sostenibilitat d'aquesta habitud.

I eixa era la meua proposta: Pot pourri sense pipes, medley without alibi.



Açò és una coseta que me recordà a esta altra, escrita ja fa molt. Ea. Ha parlat l'espectre alquímic en que m'he convertit ací, en la soledat de l'estança japoneaise. Salut i kampai!