19.2.11

Hashi [Tsukuba]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: spotify unlimited, yeah!
Cel·luloide fresc: Gainsbourg, Bienvenidos al norte, Elisa K, Millenium 2 i 3, Al final del camino, Buscando un beso a medianoche
Cojón de sastre: Launeddas


L'avantatge dels chopstick front al cobert occidental [occidental, vaja terme del vell món] és ben clar: és un instrument prènsil extensió directa de la mà. El comensal pot literalment agafar material [recorda que amb les nostres eines et calen dues mans per a poder amollar qualsevol peça punxada] i jugar, voltejar, mesclar, triar d'una manera molt fina. El punt feble és que no es pot treballar el tros, hauries d'usar les dents per al tall i és per per aquesta raó que la cuina tradicional japonesa processa l'element de bestreta, crea el mos abans d'haver-lo cuinat. He elaborat dos propostes davant estos fets que són irrefutables [els fets no les propostes*]:

1. Incloure un altre parell de bastonets per a la mà lliure pot augmentar l'eficiència de l'opció oriental [oriental, quin insult] i obrir la porta a l'ergonomia.

2. Tard o d'hora s'ha d'acceptar que la solució passa per eixir als carrers a exercir, no el drets [eixa és la nostra il·lusió, la de creure'ns víctimes], sinó les obligacions que hem heretat. L'obligació de la denúncia babilònica al proïsme, la incoherència que és crear prole i espatllar al mateix temps l'hàbitat que esta haurà d'ocupar, l'assumpció incondicional de que compartim culpa i la necessitat d'assetjar de nou tots els palaus d'hivern. I la paella amb cullera, no maregem.



*Ací hi manca una coma que puga decidir quina és la meua gosadia. Soy el indomable del microensayo que se convertirà en microficción [Yo no el microensayo**]. **Ací també hi torna a mancar.
Què? Nyenya, no? Ondonadas de nyenya. Ahi ve el nyenyater, no? Pues no! No és nyenya, ni ñiña com diuen alguns. És llenya. Que ho diuen mossén José Cuenca i l'orgue de Sollana. Ale. Salut, dinero y amor!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Si no fora perquè soc son pare, jo diria que este personatge, el Satori este està un poc rallat, un poc boig.
Però com ho soc no ho diré, tampoc vaig a passar-me i dir que estic orgullós d'ell (que es que si), però si que diré que estic molt satisfet que siga fill meu.
Toma una de pare pagat.
Ale!!! a rebentar de salut.