24.2.11

Amniòtic [Tsukuba]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: El gallinero [Ixo Rai]
A la pelu m'han dit: Balada triste de trompeta, El gran Vázquez, 2 días en París, La buena nueva
Cojón de sastre: Lingchi


Ovoalbúmina, ovovitel·lina i vint-i-un dies que han paregut anys rebent calor extern dins d'aquesta cuirassa càlcica i de sobte em sent preparat per a [necessitat de?] trencar-la, alenar el que siga que hi ha més enllà i començar a fer història i a teixir la xàrcia densa que podré anomenar, arribat l'últim dels dies, vida. Fins ara, què m'he estat? Formant? La closca blanca que m'envolta no és gaire dura i s'esquerda amb un crac esmortit. Guaite allà fora el món i trac el cap tot d'una però quelcom m'ho impedeix, un altre crac amenaçador. Pareix una segona closca amb la qual no contava, una làmina dura de material transparent que no sabré trencar i que ens separa, a mi i a altres cinc ben ordenats que m'acompanyen, de la xàrcia densa que m'ha estat manat teixir a l'altra banda. A les prestatgeries dotzenes, grosses d'ous esclatats i llurs pollets condemnats a morir dintre una gàbia de plàstic acadèmic.



Ixa és la meua aportació. Humor nigger contra la crisi de valors, però en falles me pire al país dels bascs i ja se me passarà. Fer-se major és relativitzar, deia un que se diu com jo. Joder què pedantor, conteste jo. Ale senpais, salut i yakisoba!