14.1.11

Gedankenexperiment [Jocs Analògics]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: The Sky Crawlers OST [Kenji Kawai]
Cel·luloide fresc: The Sky Crawlers
Cojón de sastre: BGG


Este és el meu esborrany experimental que s'anomena La Baralla: el joc per posar-li algun nom estúpid i que per suposat mai duré a la pràctica [és inherentment esborrany, crec]. Naix de l'observació de com la diversitat [pedanteria entesa com a sinònim de joc, totes les possibles fotografies instantànies de la partida o, també, la natura dels factors que, per combinació, donen lloc a diferents partides] d'alguns jocs està basada en un conjunt de poques regles molt robustes que afecten a un grup de vegades no molt gran d'elements però que creen molta combinatòria [i aixina estratègia i al remat joc, com ara els escacs o tal volta el Catán] i com altres jocs basen sa diversitat [sa jugabilitat?] en un gran nombre d'elements encara que les regles [que solen ser més nombroses i casuístiques] no donen lloc per se a tanta combinatòria [pense, si no m'equivoque, en l'estil Arkham Horror o en el Magic on pre-partida es trien, atzarosament o voluntària, unes condicions inicials entre un munt de possibilitats].

Però tot açò és una ximpleria perquè la meua proposta naix d'ací però no va per ací. La idea duu a l'extrem l'exemple del Magic en que de fet no totes les regles estan al manual de joc sinó que algunes d'elles van incloses a les mateixes cartes sense trencar malgrat tot la coherència i la jugabilitat.

La idea d'un joc conscient d'ésser joc i que s'autoexplica i tal volta es crea a ell mateixa o, d'una manera més realista, un joc que duu les regles incorporades. La proposta és minimitzar la quantitat de normes de manual [reduir-les a zero?]. Exemple: una baralla damunt la taula. Les regles, protoversió improvisada, són: 1. Baralla el muntó, 2. Cada jugador, per torns i si pot: i) roba una carta, ii)descarta una carta aplicant el seu efecte. Tota la resta és explicat [es pot?] a les cartes. Per exemple les condicions de victòria són també cartes ['en acabar el muntó guanyes', 'deixant al jugador de la dreta sense cartes guanyes'] i en elles s'explica com usar-les. Les cartes s'afecten a elles mateixa, a altres cartes, al muntó i tal volta a les pròpies regles.

És possible fer un joc d'aquesta dinàmica? És possible que hi haja estratègia, decisió motivada, atzar controlat? Són possibles cartes que afecten al metajoc [a la mecànica] profundament? És possible reduir encara més les regles? Serà possible perdre tant de temps en estes elucubracions estèrils?

ACTUALITZACIÓ 110118: Fluxx, o de com ja està tot inventat.



Sí, sí. D'este palo va la nova secció jocs analògics. Ale, lambe a gaita. Salut i cantell Lomo Especial de la UV!