25.1.11

Fan Fem Fatal [va de harte jondo]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Dragosteadintei [Estanislau Verdet]
Cel·luloide fresc: Siete almas
Cojón de sastre: 2piResp


L'enfant terrible del moment, l'anaconda anabaptista i anabàtica de l'avantguarda, l'assot del museu: l'artista de moda. Però l'artista de moda penat perquè despullat de la possibilitat de joc o esbós. Arrabassat li és estat el dret a no fer art. Impossible ja agafar un estilogràfic i, pronto?, fer quatre espirals geomètriques amb masses de color mentre demana xinès a domicili o amuntonar a orri peces plàstiques amb sa filla a l'habitació de jugar. El creador barallant-se amb un esbart de crítics i corbs [a qui més guilopo] perquè en eixe esborrany de tovalló que li volen furtar de les mans i que de bestreta estan subhastant no hi ha cap intenció artística, cap! recoranta putes! El creador empipat, deprimit o ja alienat. El xè que ho dic jo, el que això no val una aguileta, l'açò no és part de la meua obra.

Els grillons de la musa. La involuntarietat de la pedra filosofal. La joguina ben trencada.


Jooooder quin percal eh? Quina percalina sagals. Un artista que fa una merda i li la lleven de les mans encara que ell crida com un boig que això era només un cagalló. S'ho imagineu? La reventa? I la rebenta? S'imagineu també un poal plenet de tarquim que s'enrama sobre un home assentat en un Luis XV? Ea pues. Salut i taronja amb amaretto!