4.1.11

Descriure un tresor, sis

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Ludovico Einaudi
Cel·luloide fresc: Splice, La Lista, 15 días, Vals con Bashir
Cojón de sastre: FPM



Anar al rastre del diumenge i regirar totes les parades a la recerca del tresor. Saforejar entre potes soltes d'ullera, taps de suro per a ampolles de vi i ampolles de vi obertes sense tap, ordinadors portàtils d'última generació, fanals de llautó i mobles vells i restaurats. Escanejar minuciosament el gènere que jau sobre una manta dels huitanta per tal de trobar el marc imaginat entre videocassets irreproduïbles i revistes d'El Víbora. Un marc senzill, de fusta ovalat, per dir, o bé un de metall bicolor, sempre amb foto d'exemple incorporada [tal volta el rebesavi del zíngar en tonalitat blavosa, millor si un paisatge oblidat]. Interessar-se pel preu de l'efecte en qüestió i observar-lo com qui entén i valora, els cantons encara sharp, la fusta sense tèrmit o el ferro no massa rovellat i reparable. Regatejar el preu del tresor fins al menys la meitat d'allò proposat inicialment, alguna moneda, mai un bitllet; total és un marc per a fotos. Eixir del rastre satisfet de la compravenda i apropar-se a un femer municipal dels de farola, verds normalment, i reballar-hi el dins el marc enganyat només si prèviament s'ha extret amb cura la imatge de coure argentat que ha esperat allà més de cent-cinquanta anys a que algú considerara tresor un daguerreotip.


Vals con Bashir, senyors, pel·liculó. I ara van uns enllaços. Un, dos, tres, quatre i cinc. Ale. I sis. Felisa me muero, com l'acudit. Ixa és tota la referència que es farà a Satori al canvi de xifra en el camp 'any' del contador 'data'. Salut i raïm sense pinyol!