13.1.11

Cató

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Eixida de bous de Vallada
A la pelu m'han dit: 'Estamos gobernados por ineptos, pásalo'
Cojón de sastre: Hexe


Jo, que no sóc catòlic ni ho estic però en alguna cosa crec més enllà dels electrons d'espí un mig, he somniat aquesta nit en els lliurecristians [aixina els batejava]. Una missa [dir una missa amb valor temporal com qui diu un diumenge o un desembre o un estiu] en sentir que el sermó consisteix en la recomanació als parroquians d'una certa orientació política un grup de joves descontents s'apropa al rector. El sacerdot està al nostre servici. Nosaltres ens reunim ací per un motiu molt concret [expliquem el món de la mateixa manera, pesem els valors amb la mateixa romana, teixim una xàrcia particular de relacions, compartim rituals i coincidim probablement en altres coses que jo, somniador sotasignant no sabria entendre] i no acceptarem intromissions polítiques ni interessos de poder. Hi ha dos esglésies, hem dit sempre per a justificar-ho, però comparteixen nom. I sobretot comparteixen diners [no depén una econòmicament de l'altra?]. Hi ha dos esglésies que són, des d'ara, una, l'Església. I després hi som nosaltres. Els associacionistes lliurecristians, que ens reunim en locals o cases privades obertes a tothom, com al principi dels temps i sense esperar [sense creure tenir dret a demanar] res de l'estat; que creiem en La Paraula que és, traslladada als nostres temps, allò que ens uneix; que acceptem, o millor, que voluntaris i conscients hem demanat per justícia que una religió, legalment, siga una associació i cap altra cosa; que sempre hem jugat la creu de la humilitat i a ella volem tornar per a poder denunciar amb el cap ben alt les injustícies del món. Nosaltres que, lliurecristians [adjectiu], tallem ara el cordó umbilical que no ens alimentava més que la misèria, jerarquia, interessos i pedofília heretades dels romans proclamem la intimitat de la fe i el dret a no ser qüestionats pel que fan aquells a qui també ara nosaltres qüestionem.

Això deien estos bojos, ells, ells, que jo només sóc el desdiosat que els ha somniat, els de los mitos són ells. In nomine Patris, et Filii, et Spiritus Squadra.



Toma. En la vida del món! I ara, un enllaç! Anant a la font del gat una noia i un sembrat. Si tinguera un fill hauria de dir-li Jacme, recordeu-m'ho quan arribe el dia. Salut i roscó de reis passat! Fucking 110115 update: açò.

2 comentaris:

La Cabaretera de San Petersburgo ha dit...

Estava pensant en escriure un post sobre la religió i l'estat ací en US of A; des de la meua subjectivíssima i poc documentada opinió... A vore si un somni revelador semblant al teu me diu per on començar i que visca "el dret a no ser qüestionats pel que fan aquells a qui també ara nosaltres qüestionem"!!

Denkersaugetier ha dit...

USA+religió? No m'ho perd! :P

Lo del somni és mentida però fa molt còmode per a no tindre que explicar que has perdut 10 minuts de la teua vida en pensar esta xorrada

lailoleiro...