14.12.10

Destria

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Flor de loto [HdS]
Cel·luloide fresc: Robin Hood [Kevin Reynolds]
Cojón de sastre: Fauna


El senyor Sitisen està obsessionat amb la gestió i l'organització dels seus quefers extraescolars però no ho aconsegueix. No és que no hi tinga temps per a totes les nimietats que vol fer [aprendre certes coses, practicar-ne altres, dedicar-se a la manualitat, llegir textos, tenir cura d'ell i més] perquè temps, si organitzat, hi ha. Li'n sobra. És més bé incapacitat per a centrar-se en una disciplina perquè li fa por oblidar les demés, el posa nerviós el caos, i així, per no voler discriminar, acaba sempre a no fer, a consultar allò que ja coneix, a escriure al seu bloc, al moviment uniform curvilini.

El senyor Sitisen, ací, no troba el sistema. I no sap que, allà, a una de les tantes supercordes futures que hi ha, ell ja ho ha aconseguit per cas i, mirant enrere, ha escrit la seua programació una volta s'ha escaiguda. Així ha procedit: improvisar un programa, tenir succés, recordar els fets i escriure l'agenda a temps passat. Això en altre pla. Però en esta brana que tots palpem, eixa agenda, eixa programació teòrica i desconeguda [inabastable?] existeix. Per força. Existeix potencialment, només cal endevinar-la però ésser-hi hi és.



Btw, btfw, s'està gestant dins de mi un profund odi envers l'universitat que va a acabar amb foc. I demane també als finlandesos o a qualsevol país digne del nord que, ara que els militars estan controlant l'aviació civil, aprofiten per a envair-nos i forçar-nos a l'adaptació a la seua cultura. Si cal que perdem nostres arrels i nostra llengua tant de bó [total la meua ja està mig perduda], però que vinguen! Please northern people, invade us! Ale. Salut i salmiakki!