15.11.10

Kirchoff

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: l'spotify no va
Cel·luloide fresc: How to train your dragon + Toy Story 3 [Airbus380 version], Luna caliente, Cuatro estaciones.
Cojón de sastre: ALB


El mapa geogràfic d'Europa. I sobre ell la malla de línies anomenades frontera. Una graella assai complexa que, però, podem esquematitzar en una quadrícula ortogonal on cada cel·la conté un país [és un model simplista però suficient a formular propostes]. D'aquesta manera les àrees van associades a estats, les línies a fronteres, l'encreuament d'aquestes a convergències de més de dos països. I així: el Regne d'Espanya cau en un requadre, la República Francesa en l'immediatament superior i la d'Itàlia, grosso modo, dos a mà destra [els teutons ja s'apanyaran i no te dic els de més enllà].

Ara, el mapa geogràfic d'Europa. I ara, sobre ell, l'entramat que ja hem definit però desplaçat mig període en ambdues dimensions. És a dir que on abans trobàvem un nus ara hi cau el centre d'un país i on abans hi era un país ara hi trobem la confluència de quatre espais. I així: nord-espanyols conviuen amb sud-francesos i alguns italians. Portuguesos i espanyols de ponent. Sud-ibèrics amb sahrauí i marroquins. Quin babel!

Finalment, el mapa geogràfic d'Europa. I sobre ell l'última quadrícula amb variacions: un canvi d'escala, un nou desplaçament, una rotació, un grossor finit de la línia divisòria, una perspectiva. I la identificació total d'aquesta disposició amb la del primer cas. El bucle ara clos. Recalibrat. Fronteres heretades i arbitràries [no científiques i manco optimitzades!] que es mantenen ja d'antic per inèrcia històrica.

El mapa geogràfic trepitjat per un contínuum de pobles que s'estén i s'abraça i es mescla sense obeir artefacte o prejudici.


I això és tot el que volia dir amics. Segueixc en Japó i no done per a més. Double shifts d'1 a.m. a 5 p.m. Tu piel morena sobre la arena nadas igual que una sirena. Ale. Shushi no, que agafí una infecció en divendres que me tocà anar a l'hospital on només una metgessa parlava anglès, i només un poquet, i era justetament el poquet que jo no parle, i ací el valencià no el parla ningú més. Con lo cual: Salut i arros blanc!