30.10.10

Metempsicosi, Mr. Malthus

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: classes i més classes
Cel·luloide fresc: slides i més slides
Cojón de sastre: Mmpsi


Ha vingut a revelar-se'm una idea ferotge: Els déjà-vu se succeïxen estrictament un darrere l'altre sense interrupció, triant persones aparentment aleatòries d'entre tota la humanitat de manera que quan acaba un immediatament en comença un altre. Un i només un a la volta en tot el planeta, com si realment fórem una sort de seny col·lectiu o bé com si fóra una mena d'esperit qui ens habita botant de ment en ment en un espai fàsic on tots som el mateix [crec vore el deixant d'un possible déu en aquesta idea].

He fet, però, comptes. Sis mil milions i escaig d'ànimes a cinc segons per déjà-vu fan tres per deu a la deu segons [vora mil cinc-cents anys si afegim un factor dos terços per simular les hores de son] de període interfenòmen per a un humà concret [assumint que no hi ha repetició fins no esgotar-nos a tots]. És a dir que ens caldrien vint vides per a experimentar un segon fenomen. Hi ha quelcom d'erroni.

Imposant com a condició una freqüència d'uns tres déjà-vu a l'any [hi esteu d'acord?] i fent el càlcul alla rovescia trobem que, per a poder donar-se l'efecte esmentat [trànsit continu i sense repetició de target], la població humana hauria de ser d'un milió i mig d'individus. Per a aquesta xifra demogràfica fonts d'informació apunten a l'any menys deu mil.

Com deia, a l'hora de la migdiada ha vingut a revelar-se'm una idea ferotge. Ferotge perquè, si és vera, me l'han dictada des d'alguna caverna on un mèdium analfabet esbossa imatges de caça amb tinta vermella.


He, he, he. Què moguda eh? Però m'ho he inventat tot eh? No se cregau lo que posa. De fet no se cregau mai res a Satori, el Nou. Del vell Satori sí que podieu fiar-vos però del Nou, del Nou, amigo... el Nou és altra història. Jo estic a l'ILC School 2010. I tu? On estàs tu? Per on vibres? On defeques, hoyga? Bo serà. Salut i suïsseries!