20.10.10

Descriure un tresor, tres

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: I thought you said summer is going to take the pain away [Hello Saferide]
Cel·luloide fresc: Una de Tinto Brass
Cojón de sastre: Technocrathia


Prestatgeries de fusta vellíssima vinguda del port de Mobile quadriculant el rebost d'una casa desapercebuda que pertany a un jueu que signa Chueta. Llum feble i d'un color incògnit però nocturn entra pel finestró fatigada per la pols i permet investigar la disposició dels enquadernats sobre els estants. S'induïx inhòspita catalogació, idea del jueu. El tresor no és, de segur, l'exemplar Die unsichtbaren Städte 1972 Ítalo Calvino i tampoc ha de ser aquell papir imprés, il·legible però essencialment rítmic, dens en signes de puntuació. Fóra naïf creure'l tota la biblioteca, innocent qualque incunable. El tesaurus, Chueta, tampoc és ta col·lecció de doblatges, tampoc ta veneració per l'ofici ni ta ferma convicció en que el traductor és l'escriptor renascut i en que l'obra original és tan font i tan vàlida i tan teua com ho és la realitat que la inspirà.

No descriure un tresor, traïdor.


Què em dieu aidalais? Quina opinió vos mereix la Creació i el text que a ella subjau? Vos genera Tourette? Vos genera puta síndrome de Tourette? Jo me'n vaig al refectorio a armohar i ja hi tornaré. El tres enllaça amb el dos, que formiguetes són. Hai gozaimasu. Salut i truita de samarucs!