24.10.10

Descriure un tresor, quatre

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Cierra el puto Twitter ya! [Toteking :$]
Cel·luloide fresc: Chiedimi se sono felice
Cojón de sastre: Alea jacta est


El mestre d'escola proposa la tasca: imaginar el pla matemàtic més extens possible i descriure'l. Vol acotar allò il·limitable. L'alumne recorda respostes en ordre creixent d'abstracció i àrea del tipus: un requadre gran com un oceà, un d'incomparablement immens [per què un pla seria sempre quadrat?], el mateix requadre ara amb els límits difuminats o sense ells, una superfície prenent curvatura [la curvitat és el trompe-l'oeil que ens recorda l'infinit] o, finalment, color, llum d'un color uniform que arriba als ulls de l'espectador des d'un pla que no es veu a una distància arbitrària.

Ell, creient-se avantatjat, ha arribat també a eixe punt límit. Però ha vist un plec, literal, a la geometria que creia impol·luta. L'ha intuït pel joc d'ombres creat sobre la superfície i ha decidit guaitar-li el revers i allà, amagat darrere la gran ona bidimensional, aprofitant la concavitat que li fa de bagul, ha trobat, prest a descriure, el gran castell blanc, el seu tresor de merlets titil·lants, l'endosquelet d'una sèpia manufacturat en una arquitectura nova i profètica, la seua bogeria encara verge. Encara en brut.


El tres, ací. Vaig fort, eh? Què em dieu de la idea d'extingir-se un compost quimic? El metacloruro de fosfateno se ha extinguido. Triste es el día. Esteu un poquet onegaishimasats eh? Qui sabia que toldre és paraula valenciana que Ausiàs March ja gastava i el diccionari inclou? Lo valencià, ixe dialecte de l'ítal. Ale pues. Me'n vaig a Suïssa dos setmanes. Salut i platanitos fritos a la sal equatorians comprats de la tenda xinesa!