24.9.10

Capir

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Keys to ascension [Yes]
Cel·luloide fresc: 1/4 de Kundun, vergonya!
Cojón de
sastre: React


Té una idea que li ha arribat no sap com, potser heretada però la té i és d'ell, ben fort subjecta. Sembla un poliedre angulós d'un color neutre [a dir ver té efecte irisat, fent aigües] que sosté sense cap esforç amb els braços paral·lels i allargats. La fa revolucionar lentament, triant tres eixos arbitraris però normals dos a dos i combinant girs sense seguir un pla. Intenta així comprendre-la però, malgrat que el sòlid punxegut es deixa fer, aquest no segueix les lleis de perspectiva associades [l'espai ocupat canvia, la projecció bidimensional no correspon]. El modifica per hores, fent-lo rodar lleuger al seu davant mentre les espines li creixen i li moren fins que alguna combinació d'angles i coordinats [que, qui ha decidit?] se li mostra com, un diferencial de temps-angle-posició després, un cub exacte i matemàtic. Torna arrere un puntet. Creixen punxes caòtiques. Passa l'hexaedre avant. Creixen punxes caòtiques. Juga harmònic a l'entorn immediat de l'equilibri. La té. Dotze arestes. L'ha capida. Huit vèrtexs.



Si jo dic que había cadáveres cercenados por doquier què vol dir, que hi havia un fum de mutilats allà on mirares o que hi havia una pila de cadàvers ordenadeta que allà on els mirares els havien cercenat? No vos pareix una pregunta bàsica per a seguir cada dia endavant? Com penseu sinó narrar el Valhalla, si se vos concedira presència? Ale. Salut i vaga de fam!