29.8.10

Pànscrit

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Mondo [Cesare Cremonini]
Cel·luloide fresc: millor que el congelat
Cojón de sastre: Gömböc



A l'enclavi turístic de la costa Jònica anomenat Taormina trobem un telecabina que mou el turista eventual de la platja al poble i del poble a la platja en l'estació del qual treballa un home que sempre llig però no és este el seu tret més definitori. Son trastorn [esta perla té ja tres teclats que usa en contemporani] el torna una sort de cronista obsessiu. Va començar anotant ocurrències en un paper com qui tenint un blog no vol deixar perdre una microinspiració: la ment és feble, el llapis etern. Al remat tota experiència era digna de record, cada click del rellotge era únic i havia de deixar hiperrealista constància, cada moment copiant a carbó la realitat també ho va ser. Cada entrada al seu blog explicant tot açò havia de ser narrada. Volgué duplicar la Creació per escrit [tant de bo només el codi!] i es va perdre en recurrències.

A l'enclavi turístic de la costa Jònica anomenat Taormina hi ha un telecabina que mou el turista eventual de la platja al poble i del poble a la platja. I hi ha també el panscritor niant realitats dins d'altres.


I equiliquà! Cataneers del món, colons, Dominioneers, a mi! Astò ce tout per ara. Salut i ponentà!