19.7.10

Un món

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Gogol Bordello
Cel·luloide fresc: Certi bambini, Clash of the titans
Cojón de sastre: Peó


Un món, val? Un món on no es fa mai de nit i on els humans i tal volta tot el regne animal no necessiten dormir. No em pregunteu sobre l'esfericitat de la terra o el cansanci muscular, entesos? És així este món i tota la resta roman igual: l'olor de les mandonguilles d'abadejo, els sopars d'antics alumnes, una enganxina de fontaneria a l'stop d'ací al cantó, tot calcadet. Un món on naturalment els horaris es mesuren per paràmetres distints, un món frenètic [tal volta per a algú], món contínu i dens d'experiència, món privat d'el·lipsi. Però tota la resta igual.


Excepte que el conductor del 14 té canvi, també. Ai ai ai que me sabe a Calisay. Este es lo meu cos que serà entregat per vosaltres per al perdó dels pescats. Cítome! Salut i peix a la sal!

2 comentaris:

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Si el conductor del 14 té canvi...ho sent, pero ja no és igual :P

Denkersaugetier ha dit...

El conductor del 14? El que enganyava a la dona en una passatgera que quant feia el paró a vora mar se la duia al canyar? No sé de canvi com va..