31.7.10

Socioggestió

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: La Moma en el flabiolet
Cel·luloide fresc: Kynodontas [Canino]
Cojón de sastre: Bomarzo


Ara parle de trobar algú pel carrer i reconèixer-se mútuament però no saber d'on o per què i malgrat tot evidenciar la troballa. Jo a tu te conec i viceversa, però ambdós ignorem. I com determinar el punt de connexió? Com fer un llistat raonable que trobe els llocs comuns sense contar a un possible desconegut la vida pròpia? Com resumir-se a un mateix, present i passat, en quàntums de rellevància? Com resumir-se, present i passat, en quàntums de rellevància?



En dos dies moc a Itàlia la vella. Bolzano i Messina, una setmana a cada. Mentrimentres, per favor, no trenqueu Espanya. Amb astò no estic d'acord [és opinió vestida de pseudociència] però obri el debat interessant de sempre. Esta era la meua, à-la-pedant, fa tres anys. Ale, la salut és lo primer!

1 comentari:

La Cabaretera de San Petersburgo ha dit...

Els quàntums de rellevància poder ser aleatoris, és lo més divertit: hola, sóc Tal, me menge els mocs, he viscut a França, sóc enginyera i per a sopar vull polp.

A passar-ho bé!