6.7.10

Serendipia ex machina

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Cassalla Paradise [La Gossa Sorda]
A la pelu m'han dit: It's time for research, time for life... it's time for the CSIC [de la pàgina inicial de l'IFIC]
Cojón de sastre: Lipsum


Supose que, més pel contracte que tinc que pel treball que faig, pertanc a allò que en diuen Comunitat Científica [País Científic també és constitucional però no adient als temps que corren, quina gràcia!]. De nosaltres s'espera, segons els millors tòpics: que siguem gent desperta i amb enginy, que sapiguem formar-nos en contribuir, valga altre tòpic naïf, a crear un món més lliure de prejudicis, a avançar el coneixement i amb açò [clar, si no què!] la qualitat de la vida, a apropar-nos a tots a l'ideal de l'ésser humà que harmonitza amb l'entorn i amb si mateix, a aclarir d'una forma positivista l'última foscor i la màgia que encara roman. Ja sabeu, el pensament científic, l'humanisme, el progrés, el mètode i tota la verdolaga filoneoclàssica.

Com he dit, supose que pertanc a tot açò i qui em paga ho fa perquè em considera un granet d'esta sorra [que no rabosa]. A banda, el serveixc a estadístiques i a publicitat. Espanya país modern. Í més dé més í. Tararí. El fet curiós és que qui regeix aquesta comunitat és també gent de ciència i se'ls suposa desperts, enginy i tota la caravana del paràgraf superior. La Sacrosanta Reserva Espiritual de la Raó i la Lògica. I ara: què tenen pensat estes gents per a un jove en edat de començar a construir-se una vida? Quin és el model que l'humanisme i l'esperit crític [la ciència que no els polítics, l'enemic està casa] em proposen? Ecco aquí:

La Universitat de València, l'estat espanyol mitjançant el Consell Superior d'Investigacions Científiques i altres estats mitjançant organitzacions semblants, la comunitat científica internacional tots a una, no sé quants comités i secretariats de gent del ram, diversos freelance del pensament pioneer, ments lliures vàries i lo milloret de cada casa annuncien al científic novel doctorand els últims descobriments en biogestió comparada i egoprogramació a la ciutadania, a saber: que després d'haver estudiat fins al quart de segle ben passat se li oferirà treballar en allò que vol [invoque ací i ara als tòpics] amb un sou [li anem a pagar, sí, ha llegit bé, li anem a pagar a l'edat en què els seus pares ja posseïen vivenda pròpia] i se li demana només: i) viure fins als 40 anys de contractes triennals de continuïtat no assegurada, ii) aplaçar fins a aquesta edat l'aparellament, la voluntat de crear llaços més forts que els que crea una conferència [definida 'súmmum social'], ajornar la intenció de formar-se com a persona i com a ciutadà i el desig de seguir els tempos dels conveïns [allò és caciquisme i negror, açò és el Nou Ordre], iii) oblidar la idea absurda de sedentaritzar, d'imaginar-se un lloc al que anomenar llar per més de tres anys durant un total de deu, de plantar arrel i començar quelcom de constructiu, i iv) [per si no era poc] comprometre's a profetitzar les bondats del sistema i la prevalència sobre altres filosofies amb la boca plena de pedanteria, navalles d'Occam i principis antròpics, és a dir, mort i degollat alhora.

T'oferim, nosaltres, els empollons, els de les ulleretes que cobràvem de menuts, els il·lustrats, els que sabem tot allò que és bo perquè ho hem rumiat, la possibilitat d'arriscar la vida per la ruleta-ciència contribuint així a consolidar els tòpics ja citats.

Bonus: I no te queixes que estem en crisi [Argumentum ad pollam].



Lluvia de chubascos, a ti apelo! Però mentre Espanya puga guanyar el mundial ens quedarà esperança! Porque esto es África! Waka waka chum chum! Satori, el Nou, alça't i ordena'm les idees! Salut i flaó eivissenc!

4 comentaris:

SM ha dit...

Ah, el meravellós món de la ciència! És que això nostre no és una professió, és un vocació (o almenys això es creuen els qui manen).

Denkersaugetier ha dit...

Exacte amic SM. Però ú, a banda de ser titella també vol ser persona...
És trist que, tal qual estan muntades les coses, molta gent vàlida es desmotive i acabe deixant-ho, per diverses raons.

A mi la guardia gondoriana!

Salut a vosté!

La Cabaretera de San Petersburgo ha dit...

Quina por que m'ha entrat... perquè no sabia que havia de fer tot allò que em diu el primer paràgraf ni tampoc que havia de renunciar a tot allò que em diu el quasi últim paràgraf... Noooo!!!!!!!!!!!!!! On ens hem ficat???!!!!!!!! Com diu Carlos l'alicantí haurem de juntar-nos un dia i amb un parell de cervesses i una moneda, decidir el nostre futur, almenys així, no ens sentirem culpables d'have triat malament!!

Denkersaugetier ha dit...

Res de por xè!

A la empresa explotadora o a las oposisiones! I a fer la mà tanta tonteria!

En realitat em queixe massa, clar. Les condicions del curro en la pràctica són immillorables [horaris, llibertat]. És a mig-llarg plaç que la cosa hase aguas.

Lailolà...

A mi la guàrdia gondoriana!