9.7.10

L'estanquera i el queixal de l'enteniment

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Le radici ca tieni [SSS]
A la pelu m'han dit: Que he aprovat el superior de la jqcv!
Cojón de sastre: BarCamp


Anem a dir-les cristal clear que ja estem majorets. Compte amb una mà els partits de futbol que he vist en tota ma vida i me sobren dits. Hui l'he vist [l'excusa era visitar uns amics] i raríssimament l'he seguit amb molt d'interès [per a açò no cal excusa admés que ha estat tot un espectacle]. Acabat, he eixit al carrer una mica desorientat per no saber què fer del meu nou patriotisme en ebullició. Sort la meua: gràcies a la participació ciutadana el nou inquilí s'ha esmortit fins el no res. I barca nova.

Vinc d'un regne, t'ho imagines?, on el monarca ni sap dirigir-se a tots els seus súbdits en llurs vernacles ni mai s'ha dignat a intentar-ho. Però, de veres, imagina llegir-ho a algun manual d'història, pensa el ridícul. D'este gran país multicultural on ens vengueren grans idees com ara la de la convivència en diversitat i el benefici mutu que d'ella se'n deriva jo en vull pensar bé, la teoria il·lusionava [s'oferta una fortuna i un amor per l'entesa inèdits al Vell Món]. El cavall regalat era, doncs: un bellíssim escenari que prometia tants matissos i identitats dels quals estar tots orgullosos. I per això, car regalat, ningú guaità les dents i se n'adonà del queixal corcat.

Al regne d'on vinc ens donen pa i circ i, com que ens agrada el foc, tot són avantatges. I el patrimoni crema de categoria. D'aquell contracte idíl·lic els mitjans en fan brossa [al final ni era lluminós ni ben comunicat] i ignoren conscientment una part de la realitat [encara espere vore les celebracions a Hernani, Azpeitia, Figueres o Balaguer]. Les promeses d'enteniment, educació i interés de tots els espanyols en tots els espanyols venen oblidades de forma ridícula [encara espere algun comentarista no castellà, algun vítol nostre, algun moto en llengua cooficial, algun jugador parlant-la lliurement]. No és res de nou, però estos dies és La Roja. És el medi, és la cortina de fum, el prestidigitador que ens distreu amb bon espectacle i sentiment de grup i ens penja a l'esquena el ninotet. La Roja al mundial, que ben podria ser una finestra al món on mostrar nostra riquesa i capacitat de convivència es converteix, media pel mig, en un espectacle totalment castellà supremacista còmplice del desinterès creixent.

Llavors dic [i llàstima, perquè em vaig divertir tant], si en lloc de cultura i amor el teu joc fantàstic va a fomentar assimilació i desgana jo et desitge amablement: Perd!

Qui guisa dolç guisa per a molts, qui guisa salat guisa per al gat.



Este també la diu bonica. Se m'ha ocurrit que l'error és la cooficialitat i que la solució no és eradicar-la sinó estendre-la a nivell nacional. Totes les llengües oficials a tot el territori. Però bé, frikades d'un que té massa temps per a pensar i una setmana un poc guerrera. Satori el Nou pareix que vaja de pique i no. A l'altra xorraes. Ale. Salut i sendemà!

4 comentaris:

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Estic disfrutant del Mundial com no pensava que ho faria mai amb el fútbol, ara bé, he sentit i sent exactament el mateix que tu...i crec que vaig ser conscient en dos moments, veient com niñatos amb ulleres fosques, mà en el cor i tararejant LOLOLO...com a lletra de l'himne d'Espanya (q em donàren un mal rotllo que pa què) i després amb la imatge de Puyol amb toalla donant-li la mà a la reina...sóc molt primària per a aquestes coses ja veus...

Denkersaugetier ha dit...

Ai XicaquevafugiraReykjavík!! Se m'acaben de mesclar les dos imatges i he vist al Puyol eixe amb ulleres de sol i la mà apoiada en el cor de la reina i esta, també amb ulleres de sol, vinga al LOLOLO!!

Uuuuf quin after malèfic seria!! Quina discoteca del pecat!!

[d'altra banda, és només espectacle...]

La Cabaretera de San Petersburgo ha dit...

Totalment d'acord, jo tampoc no sabia (ni sé) què fer amb esta exhaltació patriòtica; patriòtica d'on?? Si només és un de tants orgulls el que es mostra!!

Havies d'haver sentit a Rosa Díez, dient que la gent és que tenia moltes ganes de dir que es sentia ESPANYOLA sense por a que els digueren 'faches'. Però si ahí no hi és el problema!! Només mira quins personatges van eixir a l'escenari de celebració i quina música van tocar. Vergonya de pluralitat!!

Denkersaugetier ha dit...

Uf! He estat 2 dies debatint amb uno a un fòrum [inclús durant la final estava jo amb l'ordinador en la mà i ell també, que contestava]. Saturat com estic m'agradaria tindre els teus poders heretats: dos braçades i me plantava a Malta.