21.7.10

Ficciompatia / Inglorion / Estantigua

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Portami a pescare [I Gatti Mézzi]
Cel·luloide fresc: Las Hurdes, tierra sin pan
Cojón de sastre: Cahtúo


Acabe d'evocar la cara de Samseny aquell vespre, ja tard després de les cançons de viatge ['Home is behind, the world ahead...'], quan per primera vegada, oh Elbereth, Gilthoniel!, les veus alçant-se pel sender, la tensió inicial [ja ens perseguia un incògnit cavaller] i al remat la comitiva de desterrats àulics en voluntària diàspora a la fresca de la nit baix els estels intermitents que vetllaven de sempre per ells, per Sam i per mi.


I per Saquet, Brandiboc i Tuc, que també hi eren.
El futur ja ha arribat. I açò també, i més, i més, i tota la internés. Qui se'n va a Bozen[Süd-Tirol] la primera setmana d'aigost i a Messina[Sicília] la segona? Ahimè! Salut i salat!