3.6.10

Marjalai [Tsukuba]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Yo te nombro, Sueño con serpientes, Ojalá i també algunes velles de Reinci
Cel·luloide fresc: Breakfast on Pluto, Alicia en el país de las maravillas
Cojón de sastre: Rattenkönnig


30052010289


'Per terre incognite vanno le nostre legioni a fondare colonie a immagine di Roma'. El títol original era Antipodai però al remat s'ha plantat ací. Ja sabeu, evol·luciona independent, com si vida pròpia tingueriva, no s'hi ferma jamai. La llur finalitat fóra establir comparança entre ambdós marcs referencials, sien: l'arrossar de lo Regne i l'arrossar de l'Imperi. Aquell que ha estat mai al meu balcó només hi trobarà a faltar, en esta foto nipona, la secaora d'El Tremolar o, ixcà, calqui bequeruda.

A mos veure.



I amb ixcà, què farem? I què divertit jugar a escriure! Estic embojant! Eixir de treballar a les 9 a.m. [mentre a Balansiya toquen les 2 a.m.] i arribar just a l'hora de tancar el desdejuni de l'hotel i aprofitar-ne per a menjar llonganisses a mode de sopar matutí i moure a xoca en acabant no tiene pecio. Per cert que la impunitat del susdit 'poble escollit ' ens demostra que açò és ja una màquina que va sola i ni nosaltres sabem parar-la i això tampoc tiene pecio. Bo serà açò, amb les diferents varietats dialectals, ara que, d'ací a dos setmanes me presente: divendres vespre al superior de la UV, dissabte matí al superior de la JQCV. Vaig a-provar-lo més que aprovar-lo. Ji, ji, ji. Sempre en la cresta. Hala! Algunes vegades esme i altres destrellat. Salut i dinarots en harmonia!