18.6.10

Breguari / Abrevadeiro

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Lass uns teilen! [Eric Fish]
Cel·luloide fresc: Bienvenidos a Zombieland, Spanish Movie, Ghost Writer, Invictus, Maradona by Kusturica, La Cinta Blanca, Los abrazos rotos
Cojón de sastre: BED


Últimament, serà el jet-lag, només se m'ocorren que breus: Açò era un amb tanta potència muscular que podía enfocar-se el propi parpell. Per exemple. M'agrada preguntar als estrangers com dividirien el seu país, el primer gran tall conceptual. Alguns responen geogràficament, altres ho fan històricament, altres ètnicament o lingüística, altres políticament, parlant la resposta del lloc d'on ve i del propi entrevistat i no sent fàcil separar què hi ha de cada contribució. Este seria altre. En el món no queda res autèntic. Màxima, hiperbreu però màxima. Escalope i tricuerno son dos buenas palabras. Disbauxa i aval·lot també ho són. Este era una pollada, mira, ha d'haver de tot. Intente comparar els chopsticks japonesos amb els coberts nostrans i alguns avantages els concedesc: prensilitat, llargària... Només amb una condició que els hauria de revolucionar. Usar-los a ambdues mans. Usar dos parells, quatre unitats. Bé, alguns queden més llargs. Què està passant ara mateixa [se pot parlar d'un tal?] en eixe univers paral·lel en què no l'has besada o en què has premut el gallet? Altre seria: Un pensament, un: L'únic que no et pot demanar que t'acontentes perquè el món és injust és aquell que el fa aixina. L'únic que no pot justificar cap acte invocant la crueltat del món és aquell que l'endureix. Este era també prou bàsic, com de catequesi involuntària. Com se propaguen els memes estètics en les presentacions d'un mateix grup d'investigació? Com s'estableixen uns criteris visuals tan difícils de canviar? Òbviament per prèstecs [dit diferent: per mandra i desinterès, per reutilització de transparències]. Per exemple. Hui he recordat que he estat quasi tota la carrera escrivint amb boli verd. No es llegia millor ni transmetia més pau, només me donava personalitat. Escriure en verd com aquell que es depila les celles. Bé, no he dit que els filtraria, com tampoc filtraré estos últims, nicks potencials, papables: Y el verbo se hizo carne y nos lo comimos con patatas, a lo pobre. El món està boig i a mi m'ha pillat receptiu. 'I només ens deixen misèria, treball precari i turisme, és a dir, ens volen esclaus i esclaves'. Este blog es mierda y se sabe. Tanto es así que impúnemente voy a acabar el párrafo con una coma,

Breguari haviem dit. Abrevadeiro.


Volieu pa i circ? Ale pues, pa d'ahir i La Roja per a tots! I güi ñà ú que té el superior [UV]. I demà atre [JQCV]. Total pa que no men donen cap dels dos o si mels donen no me valga pa res! 'Ma mare m'envia a escola a adeprendre valencià i ara que ja sé parlar-lo ningú me'l deixa parlar'. A que no teniu ous a vore este vidio? Ale, lo de sempre: Salut i algo per a tirar a la boca i enganyar el cos!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No podia deixar escapar este post.
No esta gens mal, aixo del jet lag sera bo. Jo vullc uns quants d'eixos.

Lo dels memes ja esta patentat cientificament, qui va ser el primer en esmentar-ho?

Aupa el verd, com a lluita contra el sistema de blau i negre que ens oprimeix?

Ale.

Denkersaugetier ha dit...

Qui ets, oh usufructe?

Gràcies, de tota manera.

I no, no hi ha més sistema opresor que nostra ment equidistant. Sia verda o blava o negra.

Buen cadáver exquisito, anónimorl.