6.6.10

Ad astra [Tsukuba]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Tocates del Corpus
Cel·luloide fresc: The Killing Room
Cojón de sastre: Mamihlapinatapai


Agafes les claus del cotxe d'alquiler i eixes de l'hotel. La nit: tancada i quieta. Apetible. Engegues el motor i tries la primera a sinistra, baixes el vidre i sents el goig d'eixa frescor que arriba a la pell però no la traspassa. Estàs al Japó, a una hora de Tokyo, en zona semi-rural i a estes hores ningú hi queda al carrer. Continues recte i després gires. No vols aventura, no; només busques la pau, no sé, algún traspàs místic o simplement relaxació, buidar la teua ment [tal volta la remor del motor a baixa revolució i el camí que naix sota els teus fars]. Segueixes per eixa ruta il·luminada de fanalets, totalment buida, el cotxe sense navegador, la direcció incògnita, els cartells totalment il·legibles, dreta, recte, dreta, esquerra, dreta, avant. Òbviament no conèixes la zona. Has deixat enrere la ciutat i algun camp d'arròs i ara estàs entrant a l'autopista. A alguna autopista. Tires avant a velocitat constant mentre les línies de l'asfalt es revelen hipnòtiques i et deixes seduir, ja saps. Ha passat probablement més d'un parell d'hores quan decideixes eixir de la via, tal volta un kanji d'aquesta sortida t'ha inspirat especialment, un signe equilibrat. No cal que et diguen que no sabràs tornar [com saber-ho en un país on eres analfabet? o ho són ells?]. La carretera, elevada sobre el terreny, travessa camps i més camps i tot és foscor excepte tú [que eres llum analfabeta] i alguns puntets clars que vas deixant a les vores i que suposes seràn llars de camperols. Allà al davant apareix un nucli urbà. Un silenci tranquilitzador ho envolta tot. Entres al poble, gires per una, recte per altra, pares el motor. Ací estàs bé. És on volies arribar. Et sents, ehmm, complet. I jugues a filosofar. On estàs [qui ets]? Com podries tornar on estaves [a qui eres] abans?

De sobte, al teu davant, obrint de pressa la porta de casa com aquell que baixa a tirar la brossa amb espardenyes, Toni. El del Chàrter.



No, no, però la idea és que ho imagineu de veres. No lo de Toni, el del Charter, que això és una gilipollà. Però lo demés. No és un conte envoltat d'una aura màgica i irreal. És una crònica vertadera. T'està passant ara. Simplement, has pensat que seria bonic agafar el cotxe des de ta casa, a la ciutat de... Torrent, i tirar milles aleatòries fins que arribes a... no sé... una casa de camp d'una partida que pertany a una pedania de... Xàbia? Monòver? Canet lo Roig? I ahi t'has quedat. En pau. Demà ja vorem com tornes si no eres capaç ni de pronunciar bé Torrent. Torento, Torento. Ale, un video dels malos de la peli però que mola cantidubi. I uno de la Moma del Corpus de Vcia, que és hui diumenge! Aneu-hi! Jo ahir paguí 40.000 yens per sopar saltxitxes a un alemany a Tokyo. Però no tots els dies hi ha reunió Erasmus! Salut i mostassa!

4 comentaris:

Vent d Cabylia ha dit...

Hola, i això dels malos de quina pel·lícula és exactament? Pinta molt bé...

Denkersaugetier ha dit...

Hola navegant,

la peli és diu "City of life and death" i parla de la invasió japonesa a la ciutat xinesa de Nanjing durant la 2GM. És prou dura la veritat.

Els tambors del video s'anomenen Taiko [a la xarxa trobaràs molt al respecte] i sobre la dansa no en sé res però m'agradaria. :)

Salutacions!

Vent d Cabylia ha dit...

Pos moltes gràcies per la informació, mamífer pensador!

Denkersaugetier ha dit...

Bitte schön!