7.5.10

Ab intestato [Principi social d'invariància sota traslacions temporals]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Traighli Bay [Tanglefoot]
Cel·luloide fresc: L'Ultrashow
Cojón de sastre: Chevalier


Se'm demana homenatge a aquells que per nosaltres caigueren o a qui lluità per la meua llibertat fa segles, no sé. I anem allà i sonem cançons de rebel·lia o fem simbòliques senyes tot recordant llurs gestes [que possibilitaren, antròpic, et salude, la pròpia commemoració, etcètera ad infinitum]. I duem el rictus de la responsabilitat hereva. Lletrats, conscients, solemnes. Se'm demana empatia i respecte i, òbvi, admiració. Aquella admiració devota, quasi mística. Però ells: quants són? Quin col·lectiu? Quina coherència? I jo: com exaltar a qui no coneguí si a qui conec encara no sóc capaç? Com resumir un grup pretèrit si en l'actualitat no accepte [no em refie, no veig] cap coal·lició de més d'un? Com creure en antics valors compartits si als meus coetanis els supose canalles, nocius i el que és pitjor, inherentment individuals?

Com enaltir nacions senceres si ací i ara em costa trobar un ànima, només una, d'enaltible?



[I ben que les vaig trobar, a la meua infància, però cada vegada és més difícil amb els nous referents.] És com allò d'anar al bar a arreglar, que no és tan difícil, lo país i pretendir després una densitat infinita de matissos i de circumstàncies en les reunions de veíns. Mireu un fava. Çò fóra tot per aujourd'hui. En demà trobe que PR CV-92, Xelva. Saúde e francesinha!

3 comentaris:

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

No vaig a soltar un rotllo patatero.
Tens més raó que un sant (¿?), però no, però sí, però no...bucle infinit

I el tio del vídeo es això que tu dius però el que diu ell més de quatre i de cinc tb ho hauran pensat, no? (Los PORTEROS DE DISCOTECA...esa raza)

La Cabaretera de San Petersburgo ha dit...

Jo tampoc no crec en l'enaltiment de tot un grup passat perquè, com tu dius, em costa força (i ni tan sols ho aconseguisc) estar-ne d'acord en un de coetani. Altra cosa és que 'a nivell simbòlic' sí que fem cert tipus d'agraïments per avanços socials que han estat en el passat (hi ha uns quants, i altres quants de 'desavanços'), dels que potser mai sabrem qui va ser el responsable...

Denkersaugetier ha dit...

Què avorrit seria dir ara que estic d'acord amb vosaltres eh? :) Però ho estic! [Amb Petersburgo en general, amb Reykjvík només en iteracions senars :P]

Aixina que deixem si vos pareix el text com un esboç, una ideeta fugaç per a no passar-se d'exaltats o salvapàtries, i continuem fent muntó!