5.4.10

Via [o vísteme despacio que tengo] [Tsukuba]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Skalds&Shadows [cual burdo teenager! :)]
Cel·luloide fresc: El patio de mi carcel
Cojón de sastre: Quaccheri


De vegades m'ocorre que davant una notícia d'actualitat, com que no veig clara la meua opinió [o pot ser com que el fet no em posiciona d'entrada, ell a mi], necessite que el Conselh Generau de Savis Rojos em diga qui és el xic i qui el roí. D'això en diuen documentar-se. Si s'escau que passen algunes hores entre que m'assabente de la noticia i em documente m'arribe a sentir totalment freturós, com un qualsevol que no tinguera opinió ni sentit crític.

De vegades m'ocorre que somie la bruixa de l'est que obri la finestra i allibera milers de memes simiescs voladors espai Schengen endins.

De vegades, no ser simpatitzant.



En aquest contexte, influenciat per la Familia de l'Amor Lliure, pels anabaptistes, pels reveladors i pels Renters [que, encara que molt semblants als quàquers en origen, es tornaren libertíns amb matissos panteístics, deístics o fins i tot ateus], nasqué i es va difondre el missatge quàquer [via el cojón de sastre. Oh my fucking god!]. Ja heu descobert l'enigma del títol? Ji, ji. Ale, el dijous, vuelvo mar, montaña, vuelvo puerto. Salut i gyoza!