29.4.10

Romanç [traducció d'extracte d'una novel·la que mai no he llegit]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Prendimi [Giovanni Allevi]
Cel·luloide fresc: La venganza de los Sith [ho jure], Toma el dinero y corre, Agora
Cojón de sastre: Nomic




'He perdut un amic que s'anomenava Pehnt. Era un xic intel·ligent. En sabeu alguna cosa?'


'Vell, beneït Pekisch, açò no m'ho pots fer. No m'ho meresc. Jo m'anomene encara Pehnt, i sóc encara aquell que es tirava pel terra a sentir la veu als tubs, com si aquesta arribés realment, i en realitat no arribava. No ha arribat mai. I ara estic ací. Tinc una familia, un treball i a la nit me'n vaig prompte al llit. Els dimarts vaig a sentir els concerts que fan a la sala Trater i escolte músiques que a Quinnipak no existeixen: Mozart, Beethoven, Chopin. Són normals i malgrat tot són boniques. Tinc alguns amics amb qui jugue a cartes, parle de política fumant un cigar i els diumenges vaig als prats. Estime la meua dona, que és una dona intel·ligent i guapa. M'agrada tornar a casa i trobar-la allà, qualsevol cosa haja passat eixe dia. M'agrada dormir al seu a prop i m'agrada despertar-me ensems amb ella. Tinc un fill i l'estime encara que tot fa suposar que de major serà assegurador. Espere que ho faça i que siga un home just. A la nit vaig al llit i m'adormeixc. I tu m'has ensenyat que açò vol dir que estic en pau amb mi mateix. No hi ha rés més. Esta és la meua vida. Ja ho sé que no t'agrada, però no vull que m'ho escrigues. Perquè vull continuar anant al llit, a la nit, i adormir-me. Tothom té el món que mereix. Jo tal volta he capit que el meu és aquest. Té d'estrany que és normal. Mai s'ha vist rés paregut, a Quinnipak. I precisament per açò, pot ser, jo estic bé. A Quinnipak es té als ulls l'infinit. Ací, quan es mira realment llunyà es mira als ulls del teu fill. I és diferent. No sé com fer-t'ho entendre però ací és viu a l'empar. I no és una cosa menyspreable. És bonic. I a més, qui ho ha dit que s'ha de viure al descobert, sempre exposats sobre la cornisa de les coses, buscant l'impossible, espiant totes les escapatòries per fugir de la realitat? És necessàriament obligatori ser excepcionals? Jo no ho sé. Però aferre aquesta vida sense avergonyir-me de rés: ni tansevol de les meues botes d'aigua. Hi ha una dignitat immensa, dins la gent, quan es porta damunt les seues pors, sense trampes, com medalles de la pròpia mediocritat. I jo sóc un d'ells. Es mirava sempre a l'infinit a Quinnipak, junt amb tu. Però ací no hi ha infinit. I així mirem les coses, i açò ens basta. De vegades, en els moments més impensats, som feliços. Aniré al llit, aquesta nit, i no m'adormiré. Culpa teua, vell, maleït Pekisch. T'abrace. Déu sap quant t'abrace.


Pehnt, assegurador.'



Alessandro Baricco



La traducció és meua il·legal, i està sota l'empar il·legal de la creative commons. Espere que no hi haja problemes amb les meues contradiccions. A una mala lleve el post i a una pitjor ja parlaré amb el jutge. Si total açò... i damunt... Lo que està clar a la vista de la 3era de les noves preqüèles de Star Wars és que el Jedi i el Sith són dos partits polítics oposats que res tenen a veure amb el bé i el mal. Lo que també està cristal clear és que he enviat una queixa al ministeri d'educació i a l'agència tributària dient-los literalment 'que haurieu d'explicar les coses en classe per a que els joves que s'incorporen al món del treball no hàgen d'heretar subjectivament dels pares una idea de què collons és la renda i com collons s'ha de fer.' Aixina, amb collons i tot això que total no ho van a llegir. D'altra banda, he quedat entre els 10 finalistes del concurs de microrrelats del Centre Cultural Valencià La Nau de Castelló per una versió d'aquest microconte! El divendres lligen els finalistes i donen el premi! Yo digo yeah! Salut i macarrons amb tonyina i wasabi!

7 comentaris:

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Has guanyat?? has guanyat??

;)

Denkersaugetier ha dit...

Doncs no, però jo igual de content!

A la fi ha guanyat un amic de Elena que és el que em va dir que eixe concurs existia.

Lailolà..

La Cabaretera de San Petersburgo ha dit...

M'encanta el wasabi!

A lo que anem... el link que ens envia al microconte sobre el qual has fet una versió amb la qual has quedat entre els deu primers (enhorabona i hurra!! tot a la vegada) no em funciona... si me pogueres enviar una cosa o l'altra (el microconte o la teua versió) estaria guai!!

D'altra, no sé si te ficaran en la pesó per la traducció (lliure?) que has penjat en aquesta entrada, però siga com siga, m'encanta i no per la seua mediocritat ;-)

Besots!

Denkersaugetier ha dit...

Yeeeeja!

L'enllaç ara funciona però no esperes que t'ajude massa a procrastinar... és un microconte prou micro
[La versió va ser simplement llevar les hacs en plan hartistada ;)]


Mueve tu cucu!

La Cabaretera de San Petersburgo ha dit...

mira que eres hartista!!

Anònim ha dit...

Enhorabona almenys per ser finalista.
Eres la nova cultura de pinedo.

Felicitats.

Denkersaugetier ha dit...

Gràcies.